AMB EL COTXE fins a…
El santuari de Montgrony, el Ripollès
Visita esgraonada, i mai millor dit, al santuari de Montgrony, amb les seves panoràmiques, l’església romànica de Sant Pere, el restaurant, l’hostatgeria, i la pau llegendària del comte Arnau.
➔ Del Ripollès al Berguedà s’hi pot anar per Gombrèn, resseguint la famosa carretera GI-402/B-402 que connecta Campdevànol amb la Pobla de l’Illet. Un bon grapat de quilòmetres de Prepirineu en vena, que passen per sota de la serra de Montgrony. I és aquí, a mitja muntanya, penjats entre els espadats del Puig de Coma Ermada, que s’aixequen els tres elements més coneguts de Montgrony:
L’albergueria de Montgrony:
La capella de Santa Maria de Montgrony:
I l’esglèsia romànica de Sant Pere de Montgrony:
Tots tres elements es troben a poca distància entre si, o millor dit, a poc desnivell. La diferència d’alçada és tan minsa que en tots els casos la superem pujant uns centenaris graons de centenàries escales.
El primer que trobem és un petit centre d’interpretació i l’hostatgeria, que també és restaurant, però que en cap cas és un hotel.
Uns pocs metres per sobre de l’hostatgeria ja hi trobem l’icònic santuari, mig excavat a la roca, i uns pocs metres per sobre del santuari, al capdamunt de les cingleres, hi tenim l’església de Sant Pere de Montgrony, que es troba en prou bon estat de revista.
Montgrony es troba en ple Prepirineu, a uns 1.370 metres d’altura, i mira cap al Sud, amb la vall del riu Merdàs als seus peus. És terra de molta història, començant per les llegendes del famós comte Arnau, del qual en trobem un petit museu a Gombrèn i el castell de Mataplana, que no es troba massa lluny d’on som.
De totes les construccions, la més icònica és la capella de la Mare de Deu (segons la llegenda, trobada per un pastor al segle IX). A la capella s’hi accedeix per unes escales fetes a la roca viva, construïdes segons diu la tradició pel mateix comte Arnau.
Els primers documents que parlen de la devoció cap aquest indret són del segle XV, i l’actual edifici és del segle XVII. El seu interior,
Al segle XXI, el seu interior es mostra així:
El sufocat equip del CAT de Setmana certifica que dins del petit recinte s’hi està prou fresc, a prova de calorades del segle XXI. I el mateix podem dir de la terrassa de l’hostatgeria, lloc ideal per fer-hi un suc de civada o una aigua de litines.
El tercer element patrimonial destacat, l’església de Sant Pere, data del segle IX i destaca per un atri lateral que recorda també el de Sant Jaume de Queralbs, que podem trobar al final del popular CAT de Setmana fins a Núria per Fontalba.