El Ripollès de la collada de Fontalba al santuari de Núria
Extasiant CAT de Setmana amb una excursió més que assequible: la clàssica Fontalba-Núria. Voreja pastures, s’embosca entre pi negre, i ens obsequia amb fermes estampes d’alçada.
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 11 km (anar i tornar)
⏳ Temps: 3-4 hores (+estada a Núria)
📶 Desnivell: 193 metres  
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2003, 2023
🚴‍♀️ També en bici: No massa

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Xavi Salichs

·amadeub

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Hi ha excursions que ho posen fàcil, sí, i aquesta d’anada i tornada entre la collada de Fontalba i el Santuari de Núria n’és una. Té poc desnivell (comencem a caminar de molt amunt, a 2.070 m), i a mesura que avancem, la muntanya ens ofereix de tot.
Pastures d’alçada:
Bosc de pi negre enfilat a mitja vall:
I, per descomptat, fermes panoràmiques pirinenques: 
Tot això en una ruta d’anada i tornada que ens porta fins al modest i ‘inhòspit’ santuari de Núria, on podrem compartir amb la resta de rostres pàl·lids una bonica estada que pot incloure de tot: dinar, sopar, esmorzar, beure, anar en barca, posar el cap dins de l’olla, vorejar el llac, prendre el sol…
I gaudir de l’indret, of course:’
El punt de sortida és el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista que puja fins a la collada. Arribar-hi demana anar fins a Queralbs (GIV-5217) i disposar d’un cotxe que pugui trescar per pista de muntanya.
La pista, val a dir-ho, és ample i de bon fer (amb alguns trams de pedra dura que convida a baixar el pedal, això sí) i els seus 11 quilòmetres d’ascens venen acompanyats de fermes panoràmiques, com aquesta de la vall del Freser:
En tot cas, com és habitual, les indicacions de Google sempre són més precises que qualsevol dels rotlles patataires que us solem clavar des del CAT de Setmana. O sigui que, vinga, aquí en teniu la referència exacta:

Punt de sortida a Google Maps: el pàrquing de Fontalba

Ah, sí, un detall interessant: des de l’aparcament disposem també de grans imatges de mig Ripollès: com aquesta que ens mostra tota la Vall de Ribes, amb Ribes sota nostre, Ripoll i Campdevànol al fons de tot, i evidentment, el cim que vertebra la comarca: el Taga.
Els reconeixeu?  

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pel Freser i el gran salt del Grill

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

TRAM 1: ENTRE PASTURES I TORRENTS

El primer tram és diàfan. Això sí que ho té… Només de començar, sortint de la collada, el paisatge se’ns mostra sense embuts: prats i pastures disposats en pendents més o menys pronunciats que creuarem seguint el nostre alegre camí. 
Caminarem amb il·lusió en sentit Oest per anar a vorejar el ‘circ’ i superar la vall conformada pels torrents que empenyen muntanya avall. 
Vistes només de començar la ruta. El cim més alt, al mig, el Puigsacalm.
Vistes només de començar la ruta. El cim més alt, al mig, el Puigsacalm.
El camí, per cert, és molt fàcil de trobar: surt de la part més alta del pàrquing i només de començar ja ens mostra les cartes: davant nostre, rètols i indicadors de tota mena (no ens perdrem pas), i al fons, de cara al Nord, l’alberg del Pic de l’Àliga, que ens servirà de referència en tot moment:
El veieu a la part inferior de la foto de sota?
De seguida certifiquem que pel camí hi circulen altres rostres pàl·lids (sí, àvids lectors del CAT de Setmana, aquesta és una ruta concorreguda, tant per humans com per cans), i també comprovem com les vaques del principi donen lloc a l’aigua: primer passem pel naixement del torrent de Fontalba, i més endavant creuem el torrent del Puigmal.
Naixement (dou) del Torrent de Fontalba
Torrent del Puigmal
A més dels torrents, també tenim pics d’alta fermesa: a la nostra esquerra, els cims de la Dou i la Solana, i més amunt, el Puigmal. Aquí no hi ha arbres, només pastures, roques, pendents, i estampes d’alta muntanya que van canviant a mesura que anem avançant:
Quan ja som a l’altra banda, observem l’arc que hem traçat amb el nostre alegre caminar, i veiem dues imatges interessants:
😺 Mirant cap a Ponent: una perspectiva més general dels primers salts d’aigua del Torrent de Fontalba. Es veu perfectament com el riu neix als peus del camí.
😸 I mirant ja cap al Sud, d’on venim: una perspectiva combinada amb triple premi: Fontalba + el Taga + el Montseny.
Quina estampa us agrada més?
Vista general del naixement (dou) del Torrent de Fontalba
Triple combo Fontalba+Taga+Montseny
Quan ja portem fets uns 2 km de camí, encarem la ruta en sentit Nord i ens endinsem, ara sí, per la vall de Núria. Deixem aquest primer tram de pastures i ens posem sota bosc.
Saludem el nostre sofert amic de les altures, el pi negre:

TRAM 2: SOTA EL BOSC I SOBRE LA VALL

El camí avança alegre i ferm pel bosc de pi negre que trobem al vessant dret de la vall. Estem a força alçada, de manera que l’aigua del riu de Núria ens queda uns 450 metres sota nostre, a la nostra dreta.
A mesura que tirem, procurem no fotre’ns de lloros amb les típiques arrels de pi negre que entortolliguen el camí, i gaudim d’algunes de les estampes que ens ofereixen les balconades del tros. 
Aquí una mostra del paisatge amb vistes del camí i des del camí:
Des de les alçades no hi distingim el cremallera de Núria (que en aquest tram circula just sota nostre) però sí que hi apreciem un parell d’elements sinuosos: el camí vell de Núria i el canal que desvia aigua del riu de Núria cap a la central hidroelèctrica de Daió, a la vall del Freser.
La central de Daió, al fons de la imatge
Un dels punts culminants d’aquest tram emboscat és quan arribem a la barraca de la Palla, una enrunada construcció aixecada dalt d’un turonet amb fermes panoràmiques.
És el cim més alt de la ruta:
Passada la barraca i les seves fermo-alegres vistes a 2.153 metres, el camí continua igual, sota bosc de negra conífera. O sigui, res de nou. 
O sí…
Continuem serpentejant amb pujadetes i baixadetes sota branques de pi negre i sobre arrels de pi negre, això no canvia. Però ens apareix una nova referència: el cremallera, que ara ja el distingim sota els nostres peus, i l’alberg del Pic de l’Àliga, que ja no perdrem més de vista:
El camí no és gens complicat ni perdedor, però un nou rètol ens adverteix: entrem en zona d’allaus controlades. Ho notem quan creuem un tram pelat, amb restes d’arbres trinxats i de joves exemplars que hi tornen. També passem per alguna petita tartera que no ofereix dificultats.
Pedres i arrels, una constant en el camí sota pi negre
Ens mantenim al voltant dels 2.100 metres i arribem, ara sí al tram final de la ruta: creuem els prats de la Coma de Gombrèn i iniciem un generós descens fins al Santuari (ull de no patinar amb les pedres). Pas rere pas, Núria se’ns va fent cada cop més present i proper.
Aquí unes estampes d’aquest darrer tram:
Quan ja som a tocar del recinte ens trobem els típics miradors del santuari: el mirador del Via Crucis (a la seqüència anterior s’hi mostren les vistes mirant al Nord i mirant al Sud), i just a sota, el mirador de la Creu, que queda al costat del camí.
L’insistent equip del CAT de Setmana té dues imatges del mateix indret en dos moments ben diferents: l’estiu del 2023 i l’hivern del mateix any (setembre i març). 
Hi veieu la subtil diferència?
Arribats aquí, ja està. Ja som a Núria. I no serà l’entregat equip del CAT de Setmana qui us descobreixi aquest indret que rep cada any fins a 300.000 visitants malgrat l’accés restringit al servei de Cremallera.
Un cop a lloc, podem aprofitar les instal·lacions per menjar uns garrons, unes baranilles, prendre un refrigerant refresc, una tonificant cervesa, una edificant aigua de Litines, fer un riu, visitar el riu, voltar per la gespa, vorejar el llac… pujar el Nou Creus, fer l’olla de Núria, posar el cap a l’olla de Núria, pujar a l’alberg… 
Que no hi falti de res!
A Núria s’hi pot fer una mica de tot i més. Sobretot amb neu, com mostra aquest recull d’estampes de diferents anys immortalitzats pel prestigiós equip del CAT de Setmana:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

La tornada la fem pel mateix camí, que amb el canvi de sentit ens permetrà redescobrir més d’un paisatge, paraula de CAT de Setmana. A més, tampoc tenim alternativa perquè hem deixat el cotxe al pàrquing, al capdamunt de la pista de Fontalba. 
Per tant, o refem el camí o ens quedem per sempre més a Núria a contemplar els seus contrastos segons l’època de l’any:
O bé descobrir-hi els efectes espectaculars de la típica fórmula ‘vent+grans de neu+gel+llac’ (enregistrats per l’atent equip del CAT de Setmana el març de 2024):
És clar que sempre us podeu plantejar baixar en tren cremallera i després enredar algú perquè us carretegi fins a Fontalba per recuperar el carruatge…
O millor encara:
Podeu baixar a peu pel camí vell, que ressegueix el riu de Núria fins a Queralbs. Us hi estareu més estona, però val molt la pena.
I si ho feu a finals d’hivern, durant el desglaç, sempre podreu gaudir d’estampes com aquesta: el salt d’aigua de la cua de cavall entre la neu i el gel.
Salt de la cua de cavall, març de 2008
Acabem, com sempre, amb uns enllaços d’interès i un alegre i profitós BONUS TRACK patrimonial pels carrers de Queralbs.

BONUS TRACK: VOLTETA PER QUERALBS

Com que Queralbs ens queda sota Fontalba, no està de més aprofitar la tornada per-hi parada i fonda. I si no hi fem fonda, com a mínim fer-hi una amable visita, fer-hi una mica de ‘gasto’ i fer-hi una mica de descoberta patrimonial.  
Més enllà dels carrerons, pedrissos i casetes cuquis, el prestigiós equip del CAT de Setmana en destaca l’església de Sant Jaume, que ja apareix esmentada al s.X. Té alguns elements interessants, com ara la porxada lateral amb 6 columnes de marbre blau 6, i els seus 6 capitells 6. 
Al llarg dels seus mil anys d’història el temple les ha vist de tots colors. Al segle XV, per exemple, es va refer de dalt a baix arran del terratrèmol del 1428, que va afectar mig país i que en el cas de Queralbs va tenir uns efectes catastròfics: hi va morir tota la població.
Amb els anys, Sant Jaume ha tingut altres afegits i canvis, els més recents de mitjans del segle passat.
Val la pena la visita? Super of course!

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 355

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

 😿 Cap comentari per ara

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt