Àmbit: 
Recorregut: 13,9 km 
Temps: 
Desnivell: 605 metres 
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta de l’exili és un tastet que no representa ni l’1 % del que van sentir i patir les persones que van haver de fer aquest pas l’hivern de l’any 1939, buscant la ‘frontera’ de Coll d’Ares (imposada a Catalunya per França i Espanya el segle XVII) fugint del feixisme del segle XX i havent-ho perdut tot.
El punt de sortida, el pont de Cal Fumat, ja ens mostra un dels rètols de la ruta de la Retirada, que anem trobant en alguns trams del camí.
Per arribar fins a aquest pont sobre el riu Ritort, hem de baixar per una carretereta asfaltada que, venint de Camprodon, ens trobem a mà dreta poc abans d’arribar a Molló.
Una altra opció és baixar caminant des de Molló, però en tot cas, si preferiu emular l’intrèpid equip del CAT de Setmana i arribar amb el carruatge fins aquí, sapigueu que hi ha poc lloc on aparcar (també es pot deixar el cotxe una mica abans, a l’alçada de la depuradora).
Mapa de Google del punt de sortida: el pont del Cal Fumat:
Hem aparcat? Sí? Doncs va, som-hi! La ruta que farem segueix el sentit de les agulles del rellotge:
Primer puja pel camí del pedronet de Sant Pere fins a buscar la carena de Coll d’Ares.
Després tira cap a Llevant en paral·lel a la frontera imposada fins al Coll d’Ares (un tram sense gaires desnivells perquè la pujada l’hem feta).
I a partir de Coll d’Ares comencem el descens seguint el camí de Retirada a la inversa, una ruta degudament senyalitzada amb els seus plafons d’homenatge als fugits:
Evidentment, la ruta oficial de la Retirada no acaba a Coll d’Ares, sinó que continua avall fins a Prats de Molló, però aquesta part ja és matèria per a un altre CAT de Setmana.
Atents a les pantalles… (les pantalles del mòbil i el PC, clar).
DEL PONT DE CAL FUMAT AL PEDRONET DE SANT PERE
Sortim del pont de Cal Fumat i anem seguint la mateixa pista de ciment que va enfilant xino-xano fins a creuar la carretera de Coll d’Ares, la famosa C-38. Aquest és un primer tram senzill que avança entre boscos, sembrats i cases de turisme rural.
A poc a poc, a mesura que guanyem alçada, se’ns va descobrint el poble de Molló:
Travessem la carretera (a la nostra esquerra hi veiem el restaurant Panoramix) i enfilem el camí que porta fins al gran mas de ca n’Illa. Però no hi acabem d’arribar perquè a la primera de canvi (o sigui, al primer revolt a l’esquerra) deixem la pista i tirem recte amunt fins a trobar el Camí de Sant Pere.
El camí de Sant Pere és una pista que va fent la seva, com qui no vol la cosa… però va tirant amunt i amunt. I no la deixem fins que superem el Pla Joan i arribem, alegres i xirois, al Pedronet de Sant Pere, que ens queda sobre un bonic turonet a mà dreta.
L’indret mostra unes bones estampes del Pirineu ripollès:
DEL PEDRONET DE SANT PERE A COLL D’ARES
Passat el Pedronet, continuem enfilant pel mateix Camí de Sant Pere, ara més planer. Creuem els plans de la Barraca i d’en Xanau, i al cap d’un quilòmetre i mig connectem amb una altra pista més ampla i més apta per a vehicles, a tocar del Puig dels Miquelets (1.632).
A partir d’aquí, fem un gir i ens encarem cap a Llevant. Avancem uns 800 metres en sentit Est/Sud-est per alegres camins que ens ofereixen excel·lents vistes i ens deixen al coll dels Pixadors:
Passat el coll dels Pixadors, fem una mica de descens en paral·lel a la frontera imposada en el tractat dels Pirineus del 1659 i finalment arribem al Coll d’Ares:
DEL COLL D’ARES A LA ‘CASILLA’
Des de Coll d’Ares tenim diverses opcions:
Tornar per on hem vingut (una burrada que no farem).
Continuar Nord enllà pel camí de retirada fins a Prats de Molló (una idea interessant, però que aquest cop no farem).
Tornar al punt d’origen fent el camí de retirada a la inversa (cosa que sí que farem).
Per tant, baixem per una pista força ampla i clarament indicada que surt per la dreta de la carretera (a la dreta pels que pugen de Molló) que trobem al costat de la caseta de l’antic control fronterer:
El camí de baixada no té pèrdua. Va resseguint un tancat de bestiar que ens queda a l’esquerra. Avancem còmodament fins al Coll Prugent i anem descobrint, amb il·lusió, els paisatges i els cims del vessant Est de la ruta.
No deixem aquesta pista (sovint acompanyats per torres de Molta Alta Tensió) fins que passem pel cim de la Roca del Gall (1.413) i arribem al Pla Jugador. En aquest punt, ens trobem unes antigues casernes de Carabiners, un indret conegut com la ‘Casilla’.
ATENCIÓ, APUNT CARABINER:
La Casilla dels Carabiners de Molló constava (i consta encara, tot i que en estat ruïnós) de dos edificis: una per als habitatges dels agents i les famílies, i un altre per al bestiar i els equipaments. Es va construir el 1920 per vigilar la “frontera” i en un principi va acollir fins a 5 guàrdies amb les seves famílies. Però de seguida es va veure que viure allà era un infern i la guarnició es va traslladar a Molló, deixant l’indret com un lloc de vigilància on només s’hi pujava per fer-hi guàrdies de vigilància (i suposem que a avorrir-se com a ostres). Amb la victòria franquista l’equipament i els carabiners van acabar en desús i l’espai s’ha anat degradant.
DE LA ‘CASILLA’ AL PONT DE CAL FUMAT
La ‘Casilla’ ens indica un gir important: just quan l’hem deixat enrere, al cap de pocs metres ens trobem un trencant a mà dreta clarament indicat. L’agafem amb alegria mesurada i anem seguint avall pel costat del torrent del Clot de Can Bach.
Important: no us confongueu amb la pista ampla que també tira avall, que a poc a poc es va desviant cap a la dreta del torrent. No és aquesta. El prestigiós equip del CAT de Setmana va equivocar-se i va haver de fer una petita rectificació, degudament consignada al Wikiloc.
Veureu que el camí bo, el de la retirada, ens va obsequiant amb diferents plafons on s’expliquen els sentiments i sensacions dels milers d’exiliats que van haver de fer aquest trist camí de la derrota.
Aquest camí final, més estret i amb algun punt de pendent notable, s’obre pas entre ziga-zagues i ens porta fins al capdavall, a una palanca que creua el torrent de Ginestosa. Un cop a l’altra riba, continuem pel costat de les pastures fins que al cap de no res ens retrobem de nou amb el punt de trobada.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns amables enllaços de reconeguda utilitat:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1119
Els vostres comentaris:
😼 25-04-2023 – Jepa i Carla
Hem descobert aquesta ruta per Setmana Santa. És molt agrait anar trobant cartells que serveixen per fer-se la idea del que va patir aquella pobre gent. Quin patiment que devien passar els exiliats. La recomanem a tothom. I no és complicada.
