El Ripollès pel camí de Retirada: de Molló a Coll d’Ares
Emocionant CAT de Setmana per una ruta circular que segueix bona part del traçat del ‘Camí de Retirada’ que van haver de fer milers d’exiliats que fugien del nacional-feixisme espanyol. Ofereix de tot: paisatges, natura, camins còmodes i… reflexió
▶ Àmbit: Pirineu
🔀 Recorregut: 13,9 km  
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 605 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·baby

·RamonCodina

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta ruta de l’exili és un tastet que no representa ni l’1 per cent del que van sentir i patir les persones que van haver de fer aquest pas l’hivern de l’any 1939, buscant creuar la ‘frontera’ de Coll d’Ares (imposada a Catalunya per part de França i Espanya el Segle XVII) fugint del feixisme del Segle XX i havent-ho perdut tot.
El punt de sortida, el pont de Cal Fumat, ja ens mostra un dels rètols de la ruta de la Retirada, que anem trobant en alguns trams del camí, sobretot de baixada. Per arribar fins a aquest pont sobre el riu Ritort, hem de baixar per una carretereta asfaltada que, pujant des de Camprodon, ens trobem a mà dreta poc abans d’arribar a Molló. També es pot començar a caminar des de Molló mateix i baixar a peu fins al pont eh? Tot és possible, però en tot cas, si preferiu fer com l’intrèpid equip del CAT de Setmana i arribar amb el carruatge fins aquí, sapigueu que hi ha poc llocs per aparcar (també es pot deixar el cotxe una mica abans, a l’alçada de la depuradora).
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana: el pont del Cal Fumat:
La volta d’aquesta ruta segueix el sentit de les agulles del rellotge: puja pel camí del pedronet de Sant Pere fins a arribar a l’alçada de la carena de Coll d’Ares, després tira cap a Llevant fins al coll en paral·lel a la frontera imposada (un tram sense gaires desnivells perquè la pujada la l’hem feta) i a partir de Coll d’Ares comencem el descens seguint a la inversa el camí de Retirada, una ruta degudament senyalitzada amb els seus plafons d’homenatge als fugits:
Evidentment, la ruta oficial de la Retirada no acaba a Coll d’Ares, sinó que continua avall fins a Prats de Molló, però aquesta part ja és matèria per a un altre CAT de Setmana. Atents a les pantalles… (les pantalles del mòbil i el PC, clar).

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pallarès pels estanys de Gerber

CAT de Setmana fins al refugi i els estanys de Saboredo

CAT de Setmana pel Taga des de Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Gerber

DEL PONT DE CAL FUMAT AL PEDRONET DE SANT PERE

 

Sortim del pont de Cal Fumat i anem seguint la mateixa pista de ciment que va enfilant fins a creuar la carretera de Coll d’Ares, la famosa C-38. És un primer tram fàcil que passa entre bosc, sembrats, cases de turisme rural, i que mica en mica, a mesura que guanyem alçada, ens va descobrint el poble de Molló:
Creuem la carretera (a la nostra esquerra hi tenim el restaurant Panoramix) i enfilem el camí que porta fins al gran mas de ca n’Illa. Però no hi arribem perquè a la primera de canvi (o sigui, al primer revolt a l’esquerra) deixem la pista i tirem recte amunt per un camí que ens connecta al cap d’uns 200 metres amb una altra pista també molt ample, el camí de Sant Pere, que va pujant a poc a poc, com qui no vol la cosa… No la deixem fins que superem el Pla Joan i arribem, alegres i xirois, al Pedronet de Sant Pere, que ens queda a la nostra dreta, sobre un bonic turonet. L’indret mostra unes bones estampes panoràmiques del Pirineu del Ripollès:

DEL PEDRONET DE SANT PERE A COLL D’ARES

 

Passat el Pedronet, continuem enfilant per la mateixa pista del Camí de Sant Pere, ara ja més planer. Creuem el pla de la Barraca i el Pla d’en Xanau fins que al cap d’un quilòmetre i mig connectem amb una altra pista més ample i més apta per a vehicles, a tocar del Puig dels Miquelets (1.632). A partir d’aquí, deixem d’anar en sentit Nord i ens encarem cap a Llevant. Anem en paral·lel a la ‘frontera’ en sentit Est-Sud/Est uns 800 metres, per després continuar en el mateix sentit per un camí també ample i en bon estat que ens ofereix excel·lents vistes de la vall fins al Coll dels Pixadors…
Estampa abans d'arribar al Coll dels Pixadors. Al fons, Coll d'Ares
Passat el coll dels Pixadors, fem una mica de descens en paral·lel a la frontera imposada en el tractat dels Pirineus del 1659 i finalment arribem al Coll d’Ares.

DEL COLL D’ARES A LA ‘CASILLA’

 

A Coll d’Ares tenim vàries opcions: tornar per on hem vingut (una burrada que no farem), continuar Nord enllà pel camí de retirada fins a Prats de Molló (una idea interessant però aquest cop no farem), o bé tornar cap al punt d’orígen fent el camí de retirada a la inversa (cosa que sí que farem). Baixem per una pista força ample i clarament indicada que surt per la dreta de la carretera (pels que pugen de Molló), just abans de la caseta de l’antic control fronterer.
El camí no té pèrdua. Va baixant poc a poc pel costat d’un tancat e bestiar que ens queda a l’esquerra. Baixem còmodament fins al Coll Prugent i anem descobrint els paisatge i els cims de la vessant Est de la ruta. No deixem aquesta pista del camí de retirada (acompanyats sovint per torres de Molta Alta Tensió) fins que passem pel cim de la Roca del Gall (1.413) i arribem al Pla Jugador. En aquest punt, ens trobem unes antigues casernes de Carabiners, un indret conegut com la ‘Casilla’.
Bonica estampa bovina al coll Prugent
Antigues casernes del cos de carabiners

ATENCIO, APUNT CARABINER:

 

La Casilla dels Carabiners de Molló constava (i consta encara, tot i que en estat ruïnós) de dos edificis: una per a les vivendres dels agents i les famílies, i un altre per al bestiar i els equipaments. Es va construir el 1920 per vigilar la ‘frontera’ i en un principi va acollir fins a 5 guàrdies amb les seves famílies. Però de seguida es va veure que viure allà era un infern i la guarnició es va traslladar a Molló, deixant l’indret com un lloc de vigilància on s’hi pujava a fer guàrdia (i suposem que a avorrir-se com ostres). Amb la victòria franquista l’equipament i els carabiners van acabar en desús i l’espai s’ha anat degradant.

 

DE LA ‘CASILLA’ AL PONT DE CAL FUMAT

 

La ‘Casilla’ ens indica un gir important: just quan l’hem passada i l’hem deixat a la nostra esquerra, al cap de pocs metres ens trobem un trencant a mà dreta clarament indicat. L’agafem i anem seguint avall pel costat del torrent del Clot de Can Bach. Vigileu i no us confongueu amb la pista ample que també tira avall, que poc a poc es va desviant cap a la dreta del torrent. No és aquesta. El prestigiós equip del CAT de Setmana va cometre l’error d’equivocar-se i va haver de fer una petita rectificació (degudament consignada al gran  Wikiloc de CATdS entre Molló i Coll d’Ares pel camí de retirada). Veureu que el camí bo, el de la retirada, ens va obsequiant al llarg del recorregut amb diferents plafons on s’expliquen els sentiments i sensacions dels milers d’exiliats que van haver de fer aquest trist camí de la derrota.
Inici del descens pel tram final, just passada la 'Casilla'
Aquest camí, més estret i amb alguns punt de pendent més notable entre ziga-zagues i bosc més humit i dens (fagedes, avellaners…) ens porta fins a baix de tot, fins a una palanca que creua el torrent de Ginestosa. Un passada, continuem pel costat de les pastures fins que al cap de no res ens retrobem de nou amb el punt de trobada.
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabarem amb uns links d’interès de reconeguda utilitat:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 142
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!