Àmbit: 
Recorregut: 8,8 km
Temps: 
Desnivell: 710 metres 
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: Es veu que sí!
CAT de Setmana amb ➔ Per perpetrar aquest CAT de Setmana, l’opció més simple és deixar el carruatge al coll de Jou i des d’allà pujar de dret fins al cim seguint el camí que s’enfila pel costat d’un tancat. És una pujada directa però assequible, un clàssic per a molts humans i per a molts gossos que van amb humans.
Però l’experimentat equip del CAT de Setmana proposa anar una mica més enllà: un cop dalt del cim, tornar per la vessant obaga fins a l’encreuament de la Portella d’Ogassa, i a partir d’aquest punt baixar de dret fins a l’ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa (S.X) i finalment, pujar novament fins al coll de Jou.
La ruta ofereix de tot i no té pèrdua. Però hem de reconèixer que en el tram final, entre l’ermita i el coll, creuem alguns herbassars amb falgueres que es comencen a menjar el camí. Però és assumible. Res greu que us hagi d’escalfar el caparronet, no patiu.
I en tot cas, sigui pujant o baixant, les estampes són excel·lents a tot arreu:
Com que és una ruta circular, el punt de sortida tant pot ser l’església com el coll (els 710 metres de desnivell ens els mengem igual). En el nostre cas, comencem al Coll de Jou, a la pista asfaltada que connecta les dues grans valls entre Bruguera i Ogassa.
I com hi arribem? Molt fàcil: si venim des del Sud, cal enfilar C-17 amunt fins a Ripoll. Un cop som en aquesta bonica vila, cal prendre una decisió: esquerra o dreta? Cal decidir perquè tan podem pujar al coll des de Sant Joan de les Abadesses (pujant per Ogassa) com per Ribes de Freser (pujant per Bruguera).
El temps des d’una banda o l’altra és més o menys el mateix.
Punt de sortida a Googlemaps:
Ah, important: tot i que l’ascens és relativament curt, el Taga ja són 2.040 metres. O sigui, que ja és muntanya pelada i per tant és més que aconsellable agafar-se un bon capell per protegir-se del sol.
COLL DE JOU – CIM DEL TAGA
El primer tram és clar i diàfan perquè des del mateix coll de Jou ja veiem la creu blanca del cim. El camí surt del coll mateix (en un punt situat a pocs metres del pàrquing) i s’enfila recte i directe, sense embuts.
Amunt, amunt… sempre amunt seguint un filat per a bestiar que ens queda a la nostra esquerra.
Com que ens enfilem ràpid, aviat podem gaudir d’unes primeres i fermes estampes:
Fins al cim hi ha uns 400 metres llargs que ofereixen poques treves i zero ombres perquè gairebé tot són prats. A mesura que guanyem alçada, el camí s’obre una mica a la dreta per anar a buscar la carena, de manera que podem gaudir de les estampes de la cara Nord:
En aquest punt ens apareix una amable intersecció a mà dreta que baixa per la vessant obaga, camí que seguirem després, quan baixem del cim. Però ara no és el cas. Primer cal pujar a dalt i gaudir de l’espectacle: Pirineu Oriental, Prepirineu, Plana de Vic, etc…
Aquí en teniu una petita mostra: bon profit!
CIM DEL TAGA – PORTELLA D’OGASSA
Un cop extasiats amb la creu, les estampes, i el punt geodèsic fet pols (que mai falti), fem la baixada pel camí que hem vist abans. El descens és força suau en comparació amb la pujada, i ens serveix per gaudir del paisatge i per observar intrèpids ciclistes carretejant la bici fins al cim.
Al cap d’un quilòmetre de descens suau, arribem a la Portella d’Ogassa, encreuament on hi coincideix més d’una ruta. La nostra opció és clara: cap a la dreta, pel camí que baixa dret cap a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.
PORTELLA D’OGASSA – ERMITA DE SANT MARTÍ D’OGASSA
Aquí el camí té força pedra i és un punt relliscós, cal anar amb compte. Però ens ofereix de tot: grans estampes de la Serra Cavallera, bonics cants de corbs que s’esbatussen damunt nostre, vaques esquellades, l’aigua del torrent de la Font del Freixe, la Font del Freixe amb el seu abeurador, i oh! Miracle… 😺
També hi veiem boixos grans i sans! Boixos nascuts i crescuts a prou alçada com per evitar la papallona del boix.
A mesura que baixem i perdem alçada, anem guanyant en vegetació. Avancem acompanyats de boix i d’ametllers, fins que arribem al punt més baix d’aquest il·lustre CAT e Setmana: l’ermita de Sant Martí d’Ogassa, una petita església datada del S.XI molt ben conservada. Tan el temple com el seu entorn.
I sí, estem davant d’un exemple perfecte del concepte “ermita romànica cuqui”:
ATENCIÓ APUNT ROMÀNIC
L’ermita de Sant Martí d’Ogassa es va construir i consagrar al voltant de l’any 1000. Evidentment des d’aleshores ha sofert un munt de modificacions, començant per la façana, però l’entorn i el seu estat de conservació/restauració (si més no des de fora) li donen un encant especial. Al seu voltant hi ha un petit cementiri i la casa de la rectoria (ben condicionada) així com altres cases del nucli de Sant Martí, ben arreglades i reconvertides per al turisme rural.
Si en voleu saber més, aquí teniu més teca: pedresdegirona.com
ATENCIÓ APUNT ROMÀNIC
L’ermita de Sant Martí d’Ogassa es va construir i consagrar al voltant de l’any 1000. Evidentment des d’aleshores ha sofert un munt de modificacions,
començant per la façana, però l’entorn i el seu estat de conservació/restauració li donen un encant especial (si més no des de fora).
Al seu voltant hi ha un petit cementiri i la casa de la rectoria (ben condicionada) així com altres cases del nucli de Sant Martí, també ben arreglades i reconvertides per al turisme rural.
Si en voleu saber més, aquí teniu més teca:
pedresdegirona.com
ERMITA DE SANT JOAN D’OGASSA – COLL DE JOU
L’últim tram comença a la pista que puja d’Ogassa fins al coll de Jou, que ens passa just pel costat de l’església. Però no patiu, d’asfalt aquest cop en menjarem ben poc: amb prou feines uns 400 metres, fins que un cop passades les cases de Sant Martí, agafem un camí que surt a mà dreta i que s’enfila directe cap al coll.
Al principi és un camí ample, però de seguida es transforma en un caminet més estret que combina trams d’ombra sota avellaners, faig i boix.
Per cert, com que hem baixat de cota, veiem alguns exemplars de boix que ja pateixen els atacs de la papallona maligne. Si en voleu saber més casos, podeu clicar aquí.
També creuem alguns trams assolellats que coincideixen amb herbassars on les falgueres s’estan fent les mestresses del tros i el camí comença a tenir algunes dificultats. Si més no al juliol de 2021. Res greu eh? La ruta es pot anar seguint, però cal tenir-ho en compte.
Bona part del camí és de pujada directa, no tan pronunciada com en el primer tram, però no deixa de tirar amunt. I així anem fent, contents i xirois, fins que ens situem sota el serrat de la Puella.
A partir d’aquí, la ruta és més clara i planera (connecta amb el camí del refugi forestal de Sant Jordi) i ens acaba portant a l’aparcament del Coll de Jou. Des del pàrquing fins al punt de sortida només cal caminar uns dos-cents metres de pista et voila: ja som al cap del pont.
O millor dit, al cap del coll.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com és costum i tradició, acabem amb uns agraïts enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1402
Els vostres comentaris:
😼 20-09-2022 – Adem7
Fantàstica des del primer moment. Pero si que el tros de la segona pujada fins al coll es un punt brut. pero molt recomanable!!!!! Gràcies
😺 22-09-2022 – Anònim
Ens ha agradat molt, fins i tot la més petita (6 anys) ha pujat!! però només hem fet el cim del taga i hem tornat. la part de la portella i l’esglèsia la deixem per una altra ocasión!
