El Ripollès: el cim del Taga per Coll de Jou i l’ermita de Sant Martí d’Ogassa
Idolatradíssim CAT de Setmana pel Taga, el cim que vertebra el Ripollès. La pujada inclou una bonica ruta circular amb dos punts de referència: el coll de Jou i l’ermita de Sant Martí d’Ogassa. Té alguns trams de pujada directa, però res greu. I les panoràmiques són esplèndides.
El Ripollès: el cim del Taga per Coll de Jou i l’ermita de Sant Martí d’Ogassa

 

Idolatradíssim CAT de Setmana pel Taga, el cim que vertebra el Ripollès. La pujada inclou una bonica ruta circular amb dos punts de referència: el coll de Jou i l’ermita de Sant Martí d’Ogassa. Té alguns trams de pujada directa, però res greu. Ah, això sí: les panoràmiques són esplèndides i de llarg abast.

 

Comencem? ⤵

▶ Àmbit: Pirineu
🔀 Recorregut: 8,8 km
⏳ Temps: 3-4 hores  
📶 Desnivell: 710 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: Es veu que sí!
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:  
Powered by Wikiloc
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·erill

·VilaBaulenas

 

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Per perpetrar aquest CAT de Setmana, l’opció més simple és deixar el carruatge al coll de Jou i des d’allà pujar de dret fins al cim seguint el camí que s’enfila pel costat d’un tancat. És una pujada directa però assequible, un clàssic per a molts humans i  per a molts gossos que van amb humans. Però l’experimentat equip del CAT de Setmana proposa fer una mica més: un cop dalt del cim, tornar per la vessant baga fins a l’encreuament de la Portella d’Ogassa, i a partir d’aquest punt baixar de dret fins a l’ermita romànica de Sant Martí d’Ogassa (S.X) i finalment, pujar novament fins al coll de Jou.
En resum, una bonica ruta circular que té de tot. I val molt la pena perquè pujar al Taga té una cosa bona: per un mòdic preu s’assoleixen unes vistes excel·lents.
La ruta no té pèrdua excepte en algun punt del tram final, entre l’ermita i el coll, perquè creuem alguns herbassars amb falgueres que es comencen a menjar el camí. Però res greu. I en tot cas, sigui pujant o baixant, les estampes són excel·lents a tot arreu:
Foto: Mònica
Foto: David Gil
Com que és una ruta circular, el punt de sortida tant pot ser l’església com el coll (els 710 metres de desnivell ens els mengem igual). En el nostre cas, comencem al Coll de Jou, a la pista asfaltada que connecta les dues grans valls entre Bruguera i Ogassa. Per arribar-hi des del Sud cal enfilar C-17 amunt fins a Ripoll. Un cop som en aquesta bonica vila, cal prendre una decisió perquè tan podem arribar-hi des de Sant Joan de les Abadeses (i pujar per Ogassa) com per Ribes de Freser (i pujar per Bruguera). El temps des d’una banda o l’altra és més o menys el mateix.  
Punt de sortida a Googlemaps:
Ah, important: tot i que l’ascens és relativament curt, el Taga ja són 2.040 metres. O sigui, que ja és muntanya pelada i en aquest tram de més alçada no hi han arbres. O sigui que és més que aconsellable agafar-se un bon capell per protegir-se del sol. 

CATS de Setmana vinculats

Pel Ripollès: de Molló a Coll d’Ares pel camí de ‘Retirada’
El Ripollès per Setcases: excursió per la riera de Carboner
CAT de Setmana del castell de Llaers al castell de Milany
Pel Ripollès: de Molló a Coll d’Ares per la ruta de la ‘retirada’

COLL DE JOU – CIM DEL TAGA

Coll de jou, pista amb carruatges de rostres pàl·lids aparcats
El primer tram és clar i diàfan perquè des del mateix coll de Jou es veu la creu blanca del cim. El camí surt del coll mateix (en un punt situat a pocs metres del pàrquing) i s’enfila recte i directe, sense embuts. Amunt, amunt, seguint un filat per a bestiar que ens queda a la nostra esquerra.  
Com que ens enfilem ràpid, aviat podem gaudir d’unes primeres fermes estampes:
Panoràmica florida mirant cap a Ponent a mitja pujada
Panoràmica rostida del camí fet a mitja pujada
Fins al cim hi ha uns 400 metres llargs que ofereixen poques treves i zero ombres perquè gairebé tot són prats. A mesura que guanyem alçada, el camí s’obre una mica a la dreta per anar a buscar la carena, de manera que podem gaudir de les estampes de la cara Nord.  
En aquest punt hi trobem una intersecció a la dreta que baixa per la vessant Baga, que és la que farem quan baixem del cim. Però ara no és el cas. Primer cal pujar a dalt i gaudir de l’espectacle: Pirineu Oriental, Prepirineu, Plana de Vic, etc… Aquí en teniu una petita mostra: bon profit! 

CIM DEL TAGA – PORTELLA D’OGASSA

Un cop extasiats amb les estampes, la creu, i el punt geodèsic fet pols (que mai falti), fem la baixada pel camí que hem vist abans. El descens és força suau en comparació amb la pujada, i ens serveix per gaudir del paisatge i per observar intrèpids ciclistes carretejant la bici fins al cim.
Al cap d’un quilòmetre llarg de descens suau, arribem a la Portella d’Ogassa, encreuament on hi coincideix més d’una ruta. La nostra opció és clara: cap a la dreta, pel camí que baixa dret cap a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.
Descens cap a l'ermita. Foto: Gisela Solà

PORTELLA D’OGASSA – ERMITA DE SANT MARTÍ D’OGASSA

 

El camí té força pedra i és un punt relliscós, cal anar amb compte. Però ens ofereix de tot: grans estampes de la Serra Cavallera, bonics cants de corbs que s’esbatussen sobre nostre, vaques esquellades, l’aigua del torrent de la Font del Freixe, la Font del Freixe amb el seu abeurador, i oh! miracle! boixos grans i sans! A prou alçada encara com per evitar la papallona del boix.
Exemplar de boix #papallonesFree
Font i abeurador del Freixe
A mesura que baixem i perdem alçada, anem guanyant en vegetació, amb força trams acompanyats de boix i d’ametllers, fins al punt més baix d’aquest il·lustre CAT e Setmana: l’ermita de Sant Martí d’Ogassa, una petita església datada del S.XI molt ben conservada. Tan el temple com el seu entorn. Seria un exemple perfecte del concepte “ermita romànica kuki”:

ATENCIÓ APUNT ROMÀNIC 

 

L’ermita de Sant Martí d’Ogassa es va construir i consagrar al voltant de l’any 1000. Evidentment des d’aleshores ha sofert un munt de modificacions,
començant per la façana, però l’entorn i el seu estat de conservació/restauració, si més no des de fora, li donen un encant especial. Al seu voltant hi ha un petit cementiri i la casa de la rectoria (ben condicionada) així com altres cases del nucli de Sant Martí, ben arreglades i reconvertides per al turisme rural.

 

Si en voleu saber més, aquí teniu més teca:
pedresdegirona.com

ATENCIÓ APUNT ROMÀNIC 

 

L’ermita de Sant Martí d’Ogassa es va construir i consagrar al voltant de l’any 1000. Evidentment des d’aleshores ha sofert un munt de modificacions,
començant per la façana, però l’entorn i el seu estat de conservació/restauració, si més no des de fora, li donen un encant especial. Al seu voltant hi ha un petit cementiri i la casa de la rectoria (ben condicionada) així com altres cases del nucli de Sant Martí, ben arreglades i reconvertides per al turisme rural.

 

Si en voleu saber més, aquí teniu més teca:
pedresdegirona.com

ERMITA DE SANT JOAN D’OGASSA – COLL DE JOU

L’últim tram comença a la pista que puja d’Ogassa fins al coll de Jou, que ens passa just pel costat de l’església. Però no patiu, d’asfalt aquest cop en menjarem ben poc: tot just uns 400 metres, fins que un cop passades les cases de Sant Martí, agafem un camí que surt a mà dreta i que s’enfila directe cap al coll. Al principi és ample, però de seguida es transforma en un caminet més estret que combina trams d’ombra sota avellaners, faig i boix. Per cert, com que hem baixat de cota, veiem alguns exemplars que ja pateixen els atacs de la papallona maligne (si en voleu saber més casos, podeu clicar aquí).
També creuem alguns trams assolellats que coincideixen amb herbassars on les falgueres s’estan fent les mestresses del tros i el camí comença a tenir algunes dificultats. Si més no al juliol de 2021. Res greu eh? la ruta es pot anar fent, però cal tenir-ho en compte.
Bona part del camí és de pujada directa, no tan pronunciada com en el primer tram, però no deixa de tirar amunt fins que arribem sota el serrat de la Puella. A partir d’aquí, la ruta és més clara i planera (connecta amb el camí del refugi forestal de Sant Jordi) i ens acaba portant a l’aparcament del Coll de Jou. Des del pàrquing fins al punt de sortida només cal caminar uns dos-cents metres de pista et voila: ja som al cap del pont. O millor dit, al cap del coll.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com és costum i tradició, acabem amb uns agraïts enllaços d’interès:   

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1358
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 
Una pujada fins al santuari del Mont per Falgars i el monestir de Sous? OK!
Una excursió pel Cadí, fins al cim de Comabona des de Prat d’Aguiló? OK!
Un CAT de Setmana pels Gorgs Blaus del Moianès? Valens!

CERCATDOR🔎