Àmbit: Prepirineu
Àmbit: Ruta d’H2O
Ruta Recorregut: 8,9 km (anar i tornar)
Recorregut: 8,9 km (anar i tornar) Temps: 2-3 hores
Temps: Desnivell: 140 metres
Desnivell: 140 metres Ruta No circular
Ruta No circular Data: 2012, 2025
Data: 2012, 2025 També en bici: No
També en bici: No CAT de Setmana amb Wikiloc:
CAT de Setmana amb Powered by Wikiloc
El temps que hi farà:
➔ Si al Ripollès hi ha un indret que ha mort d’èxit, aquest és el petit tram de riera conegut com «Els gorgs de la Cabana», en terme de Campdevànol. Els coneixeu? Són 7 salts d’aigua 7 amb els seus respectius gorgs que es reparteixen pels torrents de la Cabana i d’Estiula, tots d’alta bellesa natural…
… i alta massificació humana:
Sí, els Gorgs de la Cabana són molt bonics i collonuts… però s’omplen de gent dia sí i dia també. El mai prou escarmentat equip del CAT de Setmana en dona fe amb aquesta sortida all-included: pagament de pàrquing (10 € per cotxe i dia) + tiquet d’entrada amb polsereta de paper (6 € per persona) segons tarifes de 2025.
És car? Si això serveix per preservar el lloc de la pressió humana, es paguen de gust.
És car? Si això serveix per preservar el lloc de la pressió humana, es paguen de gust. És necessari? Si permet, com es pretén, limitar l’accés a un màxim de 300 persones per dia, endavant!
És necessari? Si permet, com es pretén, limitar l’accés a un màxim de 300 persones per dia, endavant!
Com que seguim els protocols «marabuntics», comencem la ruta al pàrquing de la Font del Querol, al costat de la carretera (GI-401) que va de Campdevànol a Gombrèn i Montgrony. Si teniu previst anar-hi un cap de setmana d’estiu, és recomanable reservar.
Des d’aquí pagarem cotxe i accés, i ens podrem penjar a la motxilla o al canell el braçalet identificatiu que se’ns tornarà a demanar més endavant.
Punt de sortida a Google Maps: l'àrea de la Font del Querol
A pocs metres de l’aparcament ja hi tenim el riu, però no ens confonguem: aquest no és el torrent de la Cabana, aquest és el riu Merdàs.
Només de començat tenim opció de fer una estirada de cames per l’àrea de lleure que trobem allà mateix, o bé començar a trescar pel camí que ressegueix la vora esquerra del riu. Agafem aquest passeig, avançant aigües amunt per anar a buscar un afluent del Merdàs: el torrent de la Cabana.
Som-hi?
CATS de Setmana vinculats
FINS AL TORRENT DE LA CABANA
El primer tram pel costat del Merdàs és una passejada molt ombrívola, entre l’aigua i el càmping ‘El Pirinenc’, equipament que es troba al costat del punt de sortida (i opció vàlida per fer-hi un entrepà de tornada, per exemple).
L’escaldufat equip del CAT de Setmana, que no en té prou en visitar al lloc més massificat del Ripollès un diumenge d’estiu sinó que, a més, ho fa en plena supercalorada (juny 2025), agraeix aquest primer passeig planer i agradable, amb les aigües del riu a tocar.
Al cap d’uns 700 metres, quan ja hem sortit en un espai obert, connectem amb una pista asfaltada: el camí de l’Auró.
Agafem la pista cap a l’esquerra per anar a creuar el Merdàs i enfilar-nos per l’altra banda de la muntanya, just on aflueixen les aigües del Torrent de la Cabana. En aquest punt, la via es comença a enfilar, comença un tram de pujada, sense ombres, d’asfalt, per la vall del nostre apreciat rierol.
Atenció, pregunta: a les hores d’accés limitat, ens podríem colar per aquesta pista asfaltada?
La resposta és «no pas». Més amunt hi ha un control, de manera que per la pista només hi poden circular veïns, treballadors, els clients de l’àrea d’esbarjo Estiulaventura i els «banyistes» que duem a sobre la cinteta d’accés als gorgs.
(Nota d’interès: el dia en què fou perpetrat aquest etnogràfic CAT de Setmana, l’aforament màxim de 300 persones es va omplir a tres quarts de dotze del migdia).
Passat un darrer control, on cal identificar-se, ens endinsem per la vall i ens anem acostant a la riera. Fem un parell de rectes llargues, alguns revolts, alguns glops per combatre la calor que emana de l’asfalt, i finalment, quan ja portem uns dos quilòmetres des del punt de sortida…
Tatxaan! Un rètol llampant a mà esquerra ens indica el sender que s’endinsa entre els arbres per anar buscar el torrent: hem arribat als gorgs de la Cabana. De lluny ja sentim els primers brams. De prop, un rètol prohibeix la circulació de cotxes, amotos i bicicletes
PEL TORRENT DE LA CABANA
El camí que baixa cap als gorgs és molt agradable. Tal com indica el rètol-índex del principi, anirem resseguint la llera del riu i els 7 gorgs ens aniran apareixent a mesura que anem avançant aigües amunt, en intervals d’entre 5 i 10 minuts.
De pujada, l’aigua ens queda sempre a la nostra esquerra. De vegades la tenim a tocar, de vegades ens queda uns metres de distància, depèn dels capricis de la muntanya.
Per baixar fins a cadascun dels 7 gorgs cal agafar sempre un trencant d’aproximació que en algunes ocasions suposa fer un descens pronunciat (és el cas del primer gorg), però en d’altres tot just demana fer quatre passes.
En general, solen ser racons d’aigua d’accés apte per a tots els públics, inclòs el visitant que es mou en xancles, el que ja arriba amb el banyador i prou, el que porta el ca a coll, o el que es presenta amb un parell de gossos salsitxa lligats… Sí, en hora punta als gorgs de la cabana hi ha de tot, fins i tot cues per arribar als gorgs!
ELS SET GORGS DEL TORRENT DE LA CABANA I D'ESTIULA
El primer gorg que trobem indicat és el gorg de la Cabana (1), i aigües amunt ens apareixen la resta: el gorg de la Tosca (2), de l’Olla (3), de la Bauma (4), del Forat (5), el gorg petit del Colomer (6) i finalment, l’esplendorós i massificat gorg Gran del Colomer (7), al torrent d’Estiula.
Totes les set gorgues tenen el seu salt d’aigua. En alguns casos és de gran alçada, com el del gorg Gran del Colomer, que arriba als 15 metres, i d’altres són més modestos, com el de l’Olla. Tots tenen una bassa prou fonda i ample per a banyar-s’hi.
L’aigua baixa neta (a menys que estigui enterbolida per una riuada) tot i que la massiva presència de rostres pàl·lids fa que sovint els gorgs presentin un color verd opac.
Heus aquí unes imatges dels set gorgs en hora punta:
Com haureu comprovat observant algunes estampes, quan s’aixeca el cartell de «complet» les gorgues queden plenes fins a la bandera. La més curulla de rostres pàl·lids, inclosa l’expedició del CAT de Setmana, és l’última parada: el Gorg Gran del Colomer. De fet, fins i tot hi ha una paradeta de begudes i entrepans, molt celebrada, per cert.
ELS SET GORGS DEL TORRENT DE LA CABANA I D'ESTIULA
El primer gorg que trobem indicat és el gorg de la Cabana (1), i aigües amunt hi tenim la resta: el gorg de la Tosca (2), de l’Olla (3), de la Bauma (4), del Forat (5), el gorg petit del Colomer (6) i finalment, l’esplendorós i massificat gorg Gran del Colomer (7).
Totes les gorgues tenen el seu salt d’aigua. En alguns casos és de gran alçada, com el del gorg Gran del Colomer, que arriba als 15 metres, i d’altres són més modestos, com el de l’Olla. L’aigua baixa neta tot i que la massiva presència de rostres pàl·lids fa que sovint els gorgs presentin un color verd opac.
Com haureu comprovat observant algunes estampes, quan s’aixeca el cartell de «complet» les gorgues queden plenes fins a la bandera. La més curulla de rostres pàl·lids, inclosa l’expedició del CAT de Setmana, és l’última parada: el Gorg Gran del Colomer. De fet, fins i tot hi ha una paradeta de begudes i entrepans, molt celebrada, per cert.
Un cop hem passat revista a tots els gorgs, podem fer la tornada pel mateix camí, entre pins, roures, pollancres, falgueres i vaques que pasturen a tocar de la gentada.
També tenim l’opció de separar-nos de l’aigua i tornar per la pista asfaltada, que tenim a tocar del gorg gran d’Estiula, i accessible des de més d’un punt. Això, a gust del consumidor. En tot cas, sempre ho podem rematar fent un mos o una clara de luxe al bar de l’àrea d’esbarjo d’Estiulaventura.
Per cert, us heu preguntat si en tot el trajecte hi ha algun tros de riu sense rostres pàl·lids? La resposta és sí. La quietud la trobem en alguns meandres entre gorg i gorg, com mostren les següents imatges: (per cert, hi veieu barbs, bagres o truites?)
Val a dir que malgrat la sobreocupació, el comportament de la gent amb l’entorn és força exemplar, tenint en compte la gran quantitat d’individus que podem estar movent-nos per aquest petit indret.
Segurament hi sobra algun crit, o dos. O tres o quatre. I estaria bé que alguns cunyats que donen lliçons sabessin que les cases que veuen per la muntanya són «masies» i no pas «haciendas», però més enllà d’això, el cert és que la gent respecta l’entorn. Fora de l’aigua la gent es comporta.
Segurament hi sobra algun crit, o dos o tres, i estaria bé que alguns cunyats que donen lliçons sabessin que les cases que veuen per la muntanya són «masies» i no pas «haciendas», però més enllà d’això, el cert és que la gent respecta l’entorn. Fora de l’aigua la gent es comporta.
Una altra cosa és dins dels gorgs, tenint en compte que les normes demanen que la gent no es tiri des de les roques, o que no es banyi si s’ha posat crema solar o algun altre tipus de producte a la pell. Totes dues limitacions, juntament amb la de no portar el gos deslligat, són escandalosament passades pel forro per la gran majoria.
Però insistim, tot i la pressió humana, l’indret no es veia brut de deixalles, més enllà d’alguna ampolla d’aigua puntual deixada al costat del camí per part d’algun indesitjable personatge.
Reflexió a banda: això no vol dir que al cap del dia no hagi de passar algú a recollir la merda, extrem que l’observador equip del CAT de Setmana no ho ha observat).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, ho rematem amb uns luxosos enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
