El Ripollès pel Freser: Pel Salt del Grill i el Pont de les Ribes
Idolatrat CAT de Setmana circular pel riu Freser entre Queralbs i el pont de les Ribes, amb excel·lents estampes com el Salt del Grill. Inclou BONUS-TRACK fins a Coma de Vaca.
➔ Aquest idolatrat CAT de Setmana té de tot: muntanya, bosc, paisatge, bestiar, bolets, gorgues, ràpids, el Freser… No li falta de res. Però segurament el més destacat és el Salt del Grill:
La caminada comença a Queralbs, just al revolt tancat a l’esquerra que trobem abans d’arribar al poble. Aquest indret, conegut com la Farga, marca l’inici del recorregut.
Hi ha qui deixa el carruatge allà mateix, al costat de la carretera (la famosa GIV-5217) però sincerament: val més acabar de pujar uns metres i aparcar al pàrquing del cremallera, molt més espaiós.
Per cert, la ruta està petada d’indicadors. A menys que sigueu en ‘Rompetechos’, veureu que de senyals no us en faltaran:
Estampa del camí d'anada
Estampa del camí de tornada
Mapa de Google del punt d’inici:
Dit això, o relacionat amb això: aquesta ruta presenta dues opcions de recorregut:
– Versió de mínims: arribar fins al Salt del Grill, continuar fins al pont de les Ribes, travessar el riu, i tornar per una pista ampla i agradable.
– Versió de màxims: tirar riu amunt fins al refugi de Coma de Vaca.
El tram inicial és molt planer. Transcorre per un camí ample, i sempre amb el riu a mà esquerra. Al cap d’un quilòmetre ben bo arribem a la central de Daió.
En aquest punt, creuem el Freser (a partir d’ara ens quedarà a la dreta) per un pont amb abundant informació sobre els diferents camins que ofereix aquesta amable vall. I no és per a menys: per aquí anem fins al refugi de Coma de Vaca, però també podríem pujar fins al Torreneules o Núria.
En tot cas, la ruta circular d’aquest CAT de Setmana segueix les marques grogues.
Passada la central, a poc a poc el camí es va enfilant i anem deixant el riu sota nostre, cada cop més avall. Avancem alegres i xirois, acompanyats del soroll de l’aigua i les amables vistes de la vall.
Les estampes, fermes són:
Quan ja portem uns dos quilòmetres de recorregut, el Freser fa un gir i s’endinsa per un tram més engorjat, mentre que el camí fa un gir en sentit contrari: ens encamina per un pas estret per travessar el torrent del Grill.
I és aquí on arribem a un dels punts culminants de la ruta: el salt del Grill:
ATENCIÓ: Apunt sobre la central de Daió:
La central de Daió recull aigua de la riera de Núria i del Freser (les capta a molta més alçada, a uns 2.000 metres) i les fa baixar a tota llet per un tub per tal d’aconseguir el màxim de pressió i energia.
Central de Daió, 2026
L’aigua cau en picat des del serrat del Ninot, a una alçada de 1.640 metres, i arriba a les turbines a 1.180 metres. Per tant, estem parlant d’un desnivell d’uns 460 metres.
De totes maneres, l’aigua fa el salt per fases. Té un punt intermedi on ja hi ha una primera turbina, de manera que fa el desnivell de forma esgraonada. En tot cas, per força, l’aigua ha d’arribar amb força per fer força (elèctrica).
Daió, 1910 (Arxiu Nacional CAT)
La central data del 1907 i va ser la primera central destinada a portar energia elèctrica a llarga distància. A quina població l’enviaven? A Barcelona? Nops. A Ripoll o Torelló? Noops. Granollers? Nooops. L’enviaven a Vic.
Central de Daió, 1910 (Arxiu Nacional CAT)
Sempre podeu conèixer més detalls de la central en aquests amables enllaços:
Tot seguit, dues estampes de dos moments del Salt del Grill: una de finals d’estiu de 2020 i una de principis d’estiu de 2026. Ull, que hi ha una diferència…
A la del 2026 hi ha trampa: segons va explicar un responsable del tros al «ditxaratxer» equip del CAT de Setmana, en el moment de prendre les imatges el salt tenia un «extra» de cabal: la central de Daió havia deixat de funcionar, però des de Núria es continuava enviant-hi aigua…
Resultat: al final del canal, uns quants metres damunt nostre, en lloc de dirigir l’aigua cap als tubs que baixen a tota llet fins a la central, es deixava que es «perdés» per la muntanya, de manera que es canalitzava de forma natural fins a caure pel salt del Grill, que mostrava un «plus» de cabal.
(Data dels feits: 5 de juliol de 2026).
DEL SALT DEL GRILL AL PONT DE LES RIBES
Fetes les observacions, filmacions i ‘afotos’ pertinents del Salt del grill, el camí continua amunt en direcció al refugi de Coma de Vaca. El tram que ve a continuació encara ens mostra el riu molt per sota nostre.
Les estampes de l’entorn valen la pena i el camí no té pèrdua…
… Però sempre poden sorgir entrebancs menors. Per exemple, trobar-te un petit grup de vaques pasturant al mig del camí, just en un tram estret sense opció de grimpar per avançar-les.
Com que traspassar-les físicament no és possible, tenim tres opcions: esperar que ens creixin ales (opció descartada), esperar que s’atipin i es belluguin (opció desesperant) o animar-les a moure’s amb educació (opció escollida i executada amb èxit pel prestigiós equip del CAT de Setmana):
En tot cas, amb vaques o sense, al cap d’un quilòmetre de pagès arribem al trencant que ens indica, a mà dreta, el pont de les Ribes. Aquest és el límit de la ruta circular, a menys que preferiu continuar un trosset més per gaudir de l’indret, o per arribar fins al refugi de Coma de Vaca.
Si decidiu pujar fins al refugi, penseu que encara us queden un parell d’horetes, més o menys.
DEL PONT DE LES RIBES A LA FARGA
El Pont de les Ribes és una palanca de formigó que travessa el riu uns cent metres més avall, i s’hi arriba per un caminet costerut i ben marcat. Passat el pont, el recorregut fa un canvi notable: a partir d’ara, caminem en sentit contrari per una pista ample i emboscada.
Tenim el Freser igualment a la nostra dreta, però ara avancem en el mateix sentit que les seves aigües. Aquí unes estampes:
Pont de les Ribes. L'estiu del 2020 la base de la palanca ha aguantat bé les riuades. La barana de ferro, no tant.
Estampa del camí de tornada
Estampa del típic brau que et trobes a mig camí
Al cap d’uns tres quilòmetres de caminada força planera (tenim la Farga molt per sota nostre) fem una ziga-zaga pronunciada i creuem el torrent del Forn. En aquest punt, veureu que a mà dreta en surt un corriol de baixada que va directe a la Farga, seguint el torrent.
Si l’agafeu, en poca estona salvareu un desnivell d’uns 120 metres i tornareu al principi de la ruta.
Si, per contra, ignoreu el corriol i continueu per la pista, comprovareu que al cap d’un quilòmetre i mig el camí passa pel costat d’un mas.
Es tracta de la casa de la Plana, des d’on es poden contemplar pintoresques estampes de Queralbs:
En aquest punt, algunes rutes de Wikilocmarquen que cal trencar a la dreta per un camí que baixa fent ziga-zagues pels marges dels sembrats, però atenció: es tracta d’un camí particular que, si més no l’estiu del 2020, tenia prohibit el pas.
Davant d’això, una bona opció és continuar per la pista fins que, passat Tregurà, arribem a la carretera del Serrat i Fustanyà. Aquí trenquem a la dreta i anem seguint sobre l’asfalt fins a la Farga. No té pèrdua.
Si l’objectiu és arribar fins al refugi de Coma de Vaca, és molt fàcil: quan arribem al trencant del pont de les Ribes, en lloc de baixar a la dreta cap al pont continuem recte pel recte camí. Per davant tindrem encara una ruta llarga però plena de raconades, i amb un paisatge canviant a mesura que guanyem alçada.
Durant un quilòmetre ben bo tindrem el riu a la nostra dreta, fins que arribem al pont de les Marrades. A partir d’aquí, el Freser ens queda sempre a la nostra esquerra fins que ens situem ja pràcticament a l’alçada del refugi.
Quan ja gairebé hi som, el camí se separa una mica i fa una marrada final per acabar davant del refugi. El Freser continua per l’esplanada de les Eugues, però això ja és una altra història.
Aquí una visió del Freser vist des de l’entorn del refugi (el ‘dit’ final ens marca el recorregut que continua fent el riu, muntanya amunt).
No cal dir que des de Coma de Vaca es poden fer molts cims.De fet, el 2016 prestigiós equip del CAT de Setmana va perpetrar la ruta Núria-Torreneules-Coma de Vaca-Salt del Grill-Queralbs.
És una opció altament recomanable, sempre que no hi hagi clapes de neu de 4 o 5 pams i estigui plovent tot el dia. Ah, i un detall: entre el Torreneules i el refugi, la ruta va seguint en paral·lel el riu de Coma de Vaca, un bon indret perquè les marmotes t’observin…
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
06/07/2026 – Leo
Hi hem arribat amb molta calor. Un refugi climàtic de veritat. Gracias per la resenya!
02/11/2021 – Segorn
Lloc recomanable, i la tornada entre pins, sorprendentment agradable
01/03/2020 – Anònim
Lloc encantador pero sempre ple de gent el primer tros. No me molesta que hi hagi molta gent si es comporta. El que no suporto és que portis quatre passes i ja trobis els quatre quillos que passen de tot i es foten al riu on els responsables han dit que no es pot banyar-se.