El Ripollès: Vallfogona, la tosca i els salts d’aigua de la Masica
Lloat CAT de Setmana per a tota mena de rostres pàl·lids que ens refresca amb la font de la Tosca del Pinetar i ens ofereix l’espectacle dels salts i gorgs dels torrents de la Masica i el Tornall.
▶ Àmbit: Prepirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 11,7 km
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 355 metres  
🔄 Ruta circular en un 78%
📅 Data: 2024
🚴‍♀️ També en bici: a mitges

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·ebassegoda

·Nan Pagès

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Vallfogona de Balaguer i el seu castell de la Ràpita, Vallfogona de Riucorb i el seu rector, i Vallfogona de Ripollès i el seu torrent de la Masica. De les tres valls fèrtils (valle fecunda) suara anomenades, aquest motivat CAT de Setmana us porta a la Vallfogona ripollesa amb una rota que ho té tot: una tosca, un pont medieval, boscos, torrents, gorgs i salts.
L’excursió és extensible, en el sentit que podem remuntar més o menys torrent en funció de les ganes que tinguem de veure gorgs i salts. L’única diferència, a banda del temps, és que si no arribem fins als salts del Capdamunt no podem enllaçar pel camí de baixada (el camí de Llastanosa) i, per tant, no podem fer la ruta circular.
Dit d’una altra manera: si només en voleu fer un tros i visitar un parell de salts i prou, cap problema, però aleshores caldrà pujar i baixar pel mateix lloc.
De totes maneres, per gota que feu quatre passes  (i qui diu quatre passes, diu quatre quilòmetres) gaudireu d’uns excel·lents salts d’aigua. 
Per cert, són salts i gorgs que cal respectar, no feu el garrul, eh? Si no esteu disposats a respectar l’entorn, no cal que continuen endavant, sempre podeu trobar una alternativa més pròpia del vostre comportament clicant aquí.
En tot cas, apunteu: es tracta d’una sortida per a un bon matí, amb molta ombra, per a força públics, i amb una bona mostra de gorgs i salts d’aigua típics d’aquesta zona del Prepirineu: fondalades fredes i humides amb fagedes frondoses que a l’hivern i la tardor deixen un mantell marró de fullaraca. 
I a tot això cal sumar-hi altres atractius, alguns de valor natural, com la font de la Tosca; d’altres de valor històric, com el pont medieval; i d’altres de valor visual, com les panoràmiques del camí de tornada:
I per si això no fos prou, encara tenim tot el pes de la història que reposa entre les pedres dels carrers de Vallfogona, una herència medieval que es remunta a mil anys enrere.
El punt de sortida el podem fixar en un dels portals de l’antic recinte emmurallat, o bé a la plaça de la Vila. Qualsevol racó és bo. Només cal anar a buscar el carrer que baixa de la plaça de la Vila per connectar amb el carrer del Meridià Verd, la “Ronda Sud” del poble, per entendre’ns.
Plaça de la Vila un diumenge al matí d'abril de cel encalimat
Plaça de la Vila un matí d'abril de cel encalimat
En tot cas, com sempre, una bona manera d’assegurar el punt de sortida és programar la brúixola del s. XXI: el popular i pràctic Google Maps.

Punt de sortida a Google Maps: la plaça de la Vila de Vallfogona

Un cop a Vallfogona, trobar la plaça de la vila té dificultat zero. El poble és petit i el nucli antic encara més. 
Ara bé, com s’arriba a Vallfogona?
Doncs seguint el Google Maps: o sigui, pujar/baixar fins a Ripoll o Olot, i anar a buscar la popular i sinuosa carretera N-260a, la carretera que connecta la Garrotxa amb el Ripollès per aquesta fecunda vall: Vallfogona.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana fins al Puigpedrós i l’estany de Malniu

CAT de Setmana per la Cerdanya: d’Estana a Prat de Cadí

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès i Osona: de Llaés al castell de Milany

CAP A LA FONT DE LA TOSCA

El primer gran objectiu d’aquest elogiat CAT de Setmana és geològic: la paret de degotalls que forma la tosca del Pinetar, una font molt especial que ens espera a l’altra banda de la riera de Vallfogona. Per tant, agafem el trencant que surt del carrer del Meridià Verd, sota la plaça de la Vila.
És un camí degudament indicat, que tira avall per anar a buscar la riera i el pont medieval de Vallfogona.
Sí, comencem forts. I de baixada!
Rètol del principi de la ruta. Hi distingiu, a baix al fons, mig amagat, el pont?
Rètol del principi de la ruta. Hi distingiu, a baix al fons, mig amagat, el pont?
Els primers 300 metres són de baixada directa, amb trams amples i empedrats que ens deixen al pont medieval, construcció que data del segle XIV. El pont medieval de Vallfogona permetia creuar la riera de Vallfogona i connectar amb el castell de Milany i Vidrà, a l’altra banda de la serra de Milany.
Val la pena passar-hi per dalt, i fotografiar-lo per baix:
Al marge del marge escollit per fer les fotos del pont, el recte camí a seguir és clar: passat el pont, girem a l’esquerra i resseguim el camí que voreja el riu. 
Avancem aigües amunt amb alegria xiroia fins a la casa del Molí de Dalt, i en aquest punt, ja separats del riu, girem a la dreta fins als quintans del Trull. Allà ens espera una pista de ciment que agafarem novament a mà dreta. 
De seguida ens trobem una crucial bifurcació, que és on començarem la part circular (i majoritària) de la ruta. I com sempre passa en aquests casos de cara o creu, cal prendre una decisió: dreta o esquerra?
L’assenyat equip del CAT de Setmana escollim el camí de la dreta (el de l’esquerra serà per on apareixerem de tornada, d’aquí a unes tres horetes ben bones). 
Deixem el ciment i continuem per la pista de terra, que se’ns presenta còmoda i planera. A poc a poc ens anem endinsant cap a la vall i ens acostem al torrent de la Masica, que ens queda a la nostra dreta. Fets quatre revolts de pagès, ens apareix, a l’esquerra del camí, la font de la Tosca del Pinetar:

LA FONT DE LA TOSCA DEL PINETAR

Què n’hem de dir de la Tosca de Vallfogona que no s’hagi dit ja? 
Res, oi? 
Doncs deixem-ho aquí, trobareu tota la informació necessària a la pàgina de l’Ajuntament de Vallfogona. 
En tot cas, el juganer equip del CAT de Setmana va aprofitar que la font rajava amb certa alegria per enfilar-se pels camins degudament urbanitzats i descobrir la tosca des de tots els angles, inclòs l’interior. 
Aquí unes tosques estampes de l’indret:
No cal dir que, de tosques, al nostre país n’està ple. I no ens referim a òperes ni a personatges aspres, sinó al cas que ens ocupa: pedres, fonts o parets amb degotalls coneguts com a tosques.
 Sense anar més lluny, prop d’aquestes muntanyes, una mica més al Sud, hi trobem la Tosca dels Degollats, que podeu descobrir al venerat CAT de Setmana pel Ges, entre el Forat Micó i el Salt del Molí de Salgueda.
Rialler membre del CAT de Setmana sota la Tosca de Vallfogona (Foto: Jordi Cubí)
Rialler membre del CAT de Setmana sota la Tosca de Vallfogona (Foto: Jordi Cubí)

ELS GORGS I ELS SALTS D'AIGUA

Un cop extasiats i remullats per les gotes de la font, continuem amunt per la mateixa pista. (Per cert, consell per a aspirants influencers i tiktokers: si mentre visiteu la tosca us fan una foto contrapicada des del camí, procureu no estar-vos gaire estona fent posats suggerents o acabareu amb el clatell i l’esquena xops).
Al cap d’un quilòmetre ben bo de caminada tranquil·la, ens trobem un trencant a mà esquerra de vital importància: aquí comença el camí que ens durà pels gorgs i els salts del torrent. 
En aquest punt, degudament senyalitzat, comencem a remuntar les aigües del torrent del Tornall. En realitat és el mateix curs d’aigua, però hi ha mapes que li canvien el nom (Tornall) i n’hi ha que l’anomenen igual (Masica).
Però bé, nomenclatures a banda, el cert és que de seguida ens endinsem per la vall i el camí puja més dret. I també se’ns va dibuixant un nou paisatge: boix, ametllers i faigs que de mica en mica es van imposant als pins.  
I també gaudim de les primeres estampes fluvials:
Quan tot just portem uns 400 metres de camí vora el riu, tenim l’opció de fer una parada per visitar un antic espai de treball. Es tracta de l’antiga Era de Batre d’en Paixana, una esplanada guanyada al pendent de la muntanya on antigament s’hi portava el blat i l’ordi per separar-ne el gra de la palla. 
Trencant de l'era de bare
L’era de batre d’en Paixana el trobem en un trencant a mà dreta molt ben senyalitzat. I és un bon lloc per esmorzar-hi. I també per reflexionar sobre el pas del temps: de com aquest espai s’ha convertit en un vestigi d’un passat agrícola del qual només se n’endevinen algunes feixes feréstegues que anirem trobant pel camí.
Trencant de l'Era de Batre
Esplanada de l'Era de Batre
Més enllà de l’era de batre o d’altres elements d’interès com la bauma del Boer, el gran al·licient de la vall són els gorgs i els salts d’aigua. En aquest sentit, el trajecte ens brinda dues possibilitats combinables: 
😺 – Anar pujant pel camí principal, que més o menys sempre guarda una distància prudencial de l’aigua.
😺 – Combinar la ruta principal amb els caminets que s’acosten al torrent per poder gaudir, de ben a prop, de les seves raconades. 
El prestigiós equip del CAT de Setmana proposa un mix de les dues opcions.
De fet, de l’era de batre en amunt tindrem una oferta de salts d’aigua i gorgs que no ens l’acabem: ens esperen més de dos quilòmetres de pujada vora el riu amb múltiples camins, ponts, cascades, gorgues, pedres, raconades, el gorg de Dalt, el Gorg de Baix, el Saltant de la costa de Llastanosa, el salt del Capdamunt… 
Que no hi falti de res… Però, ep! Amb el màxim respecte pel lloc, eh? Això sempre!
L’Oferta és enorme i es pot visitar al gust del consumidor: hi ha rostres pàl·lids que en tenen prou explorant un parell o tres de salts i tornar enrere, però n’hi ha d’altres, com l’incansable equip del CAT de Setmana, que executen tot el tram i arriben fins al salt del “Capdamunt”. 
En total, 2,2 quilòmetres aigües amunt que ens permeten extasiar-nos amb racons com aquests:

EL CAMÍ DE LLASTANOSA

Deixem de remuntar el torrent quan, tenint les aigües a la nostra esquerra, i havent passat el bonic salt del Capdamunt, arribem al…
Capdamunt! 
Tot i que en realitat no és el capdamunt de cap cim, ni coll ni carena, sinó que és el capdamunt d’aquesta ruta, el punt més àlgid on trobem el camí de tornada: el camí de Llastanosa, que ens apareix l’altra banda del torrent. 
Cal travessar les aigües fent graciosos saltirons i, un cop a l’altra banda, obrir una tanca (per després tancar-la de nou, e-vi-dent-ment…!) i començar el descens.
Intrèpid caminaire observant el camí a l'altra banda del torrent mentre estudia per on es fotarà a l'aigua.
El camí de Llastanosa ens porta fins a la casa de pagès que porta el mateix nom i ens desplaça cap a Llevant, per una ruta a cavall del torrent del Tornall – el que acabem de deixar – i el torrent de la Bauma. 
El primer tram el perpetrem entre faigs, boixos lliures de la papallona del boix (estem a uns 1.250 metres d’altitud). I encara ens arrosseguem sobre una densa capa de fullaraca marró. 
Comprovem que el camí, força planer i raonablement ample, s’allarga un quilòmetre ben bo, fins que arribem a la font del Bisbe, un bonic brollador degudament aprofitat per a usos homo-ramaders. Cada cop estem més separats del torrent, que ens queda sota la fondalada, i a poc a poc anem descobrint la magnitud de fageda que creix als vessants humits de la vall:  
Aquí una mostra vista des del camí:
Intrèpid rostre pàl·lid observant el camí de l'altra banda del torrent mentre estudia per on es fotarà a l'aigua.
A mesura que avancem, el faig va cedint pas al pi roig. Passem pel costat de la masia de Llastanosa (no creuem el recinte de la casa perquè el camí voreja la propietat per fora), i comencem a perdre alçada amb el bosc de Llastanosa als peus. 
Això sí, ho fem amb fermes i calitjoses panoràmiques:
Passada la casa, el camí (que se’ns ha anat tornant més estret i feréstec) empalma amb una pista de ciment: és la carretera que enllaça la casa de Llastanosa amb Vallfogona.
A partir d’aquí, no hi ha pèrdua: només cal seguir la pista avall, avall (a mitja baixada tindrem opció d’agafar algun trencant que ens tornaria al torrent) fins que tornem a la bifurcació inicial on començava la part circular de la ruta. 
Arribats a aquest punt de trobada, a pocs metres de la Tosca, només ens cal refer el camí per tornar a Vallfogona i aprofitar per fer-hi un bon dinar, o unes olives amb nata, o una aigua de litines. Això ja va al gust del consumidor.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns interessants i enllaçables enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 596

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

😺 18/04/2024 – Sultanata

Quina casualitat! varem visitar la tosca just aquest fi de setmana que feia tanta calor. Estava tot verd de les plujes del més de març. Recomanable i facil de fer. 💝💝💝

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt