Àmbit: 
Recorregut: 9 km
Temps: 
Desnivell: 716 metres 
Ruta circular 
Data: 2025
També en bici: Uf, uf!
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Ah, el Pirineu, amb les seves vistes i les seves pastures empinades… Quin goig, oi? Doncs això és el que tenim aquí: un CAT de Setmana fins a un cim amb un nom que té regust de Montseny, però que es troba de ple al Ripollès: el Puig de les Agudes, sobre Setcases.
Caminem sota bosc de pi negre, bedolls, prats, pastures, i ens enfilem fins als 1.975 metres d’altitud. El seu punt àlgid és un llarg tram de carena sinuosa que ens obsequia amb excel·lents estampes:
Si hi pugeu a l’hivern, és fàcil que ensopegueu amb algun clap de neu, com és el cas d’aquest CAT de Setmana perpetrat a mitjans de gener, però si us coincideix amb el lamentable nivell d’innivació dels últims anys, tampoc us suposarà cap maldecap (si de cas, és un problema global, i molt pitjor).
Això sí, advertència abans de començar: alguns trossos del traçat pugen drets, muntanya amunt, sense tenir massa en compte aquell vell concepte segons el qual, «una bona ziga-zaga ajuda a superar un tram costerut».
Així doncs, avís a navegants: anant cap al cim la pujada és ferma, però sempre avancem per camins marcats. En canvi, de baixada observareu que tirem pel dret trescant entre extensos i empinats prats de pastures.
És un descens free-style que no recupera el camí fins a molt avall:
En tot cas, estem davant d’una proposta altament estimulant, que ens porta no pas a un cim emblemàtic, però sí a un punt visualment estratègic, amb extenses panoràmiques del Pirineu Oriental i de totes les serralades del Prepirineu del Ripollès i de la Garrotxa. I de més enllà.
A la imatge següent, hi distingiu el Canigó?
El punt de sortida està enganxat al nucli de Setcases. Per tant, només cal agafar la carretera que puja cap a Camprodon, la famosa C-38, i un cop al poble de les galetes, en lloc de tirar cap a Coll d’Ares o Rocabruna, tirem a l’esquerra per la GIV-5264, carretera que passa pel costat de la Roca de Pelancà i ens porta fins a Setcases.
Un cop al poble, deixem el carruatge en algun aparcament, si és que trobem lloc, i anem a buscar el pont que travessa el Ter per anar a la Creueta o la font del Boixat. Se’l coneix com el pont d’en Jepet o d’en Xecó.
En aquest punt comença la caminada, i ja veureu que és molt fàcil de localitzar perquè és l’únic pont sobre el Ter del nucli urbà a banda del pont de la carretera.
És clar que, com és habitual, res millor per situar-nos que un bon Google Maps. Sí o no?
Punt de sortida a Google Maps: el pont d'en Xecó (o d'en Jepet)
Per cert, aquesta sortida no està dins de la categoria de CAT de Setmana de H₂O, perquè no hi trobem cap estany ni té com a eix de referència cap riu. Però si busqueu una proposta propera i amb aigua, sempre podeu gaudir de l’elogiat CAT de Setmana sobre Setcases per la Riera de Carboner.
CATS de Setmana vinculats
DE SETCASES AL PLA DE LES BIGUES
El punt de sortida és un autèntic hub de comunicacions: des del pont d’en Jepet o d’en Xecó surten excursions per dar i per vendre: anar fins a la font del Boixat, fer el camí de la Serra, pujar fins a la cabana de Socarrats… Aquesta última opció ja està inclosa en la nostra aposta circular, per bé que la deixarem pel final.
D’entrada, anem a buscar el camí que surt del costat del torrent de Vall-Llobre, que coincideix amb el GR-11. Al cap d’uns pocs metres, travessem la riera per un petit pont i ens enfilem fent ziga-zagues per una pista degudament pavimentada. Si més no en aquest primer tram.
De seguida ens endinsem per un bosc caducifoli dominat per bedolls i avellaners, i se’ns acaba el paviment. (El que no s’acaba és el pendent amunt).
Executats els primers 400 metres, i havent guanyat certa alçada, ens apareix el primer gran dilema: un trencant a partir del qual comença la nostra alegre ruta circular:
Les opcions són clares:
Si continuem recte amunt, anirem cap a la cabana de Socarrats per després emprendre una pujada satànica entre pastures i sense camí.
Si continuem recte amunt, anirem cap a la Si fem el gir a l’esquerra i ens mantenim en el camí (GR-11), vorejarem la muntanya fins als plans de Lliens i de les Bigues, en un ascens més llarg però més suau.
Sense dubte, l’assenyat equip del CAT de Setmana es declina per la segona opció:
Continuem, doncs, per aquest alegre camí que no deixarà de guanyar alçada, sempre entre els boscos del bac de Setcases. I no ens avorrim: a voltes anem fent ziga-zagues, i a voltes pugem drets a l’estil «ruta de tira-línies sobre el mapa».
El camí no té pèrdua, per bé que cal tenir en compte un detall: al cap d’uns 500 metres ens trobarem amb una bifurcació i haurem d’agafar el camí que continua per la nostra esquerra.
Ens mantenim pel GR-11, però ho fem amb un entorn canviant: ara dominen pastures, bosc de pi negre, trossos amb neu, i el popular Torrent Fosc, que ens trobem mig sec i mig glaçat:
Per cert, petita acotació alimentària: en aquest punt fred i ombrívol i sense cap gran paisatge, just on el camí travessa el torrent, hi ha unes amables pilones rectangulars de pedres que permeten a l’afamat equip del CAT de Setmana fer un còmode esmorzar a base de fruits secs, cítrics i begudes no espirituoses.
Com que anem guanyant alçada, ja comencem a veure uns primers cims a l’altra banda de la Vall: el Pic de l’Infern, Gra de Fajol (gran i petit), Bastiments…
Tot seguit, algunes estampes d’aquest bonic tram que, per cert, a més de coincidir amb el GR-11, sempre avança en el mateix sentit, cap a Llevant:
I és just quan portem tres quilòmetres i mig de recorregut, quan el camí està a punt de creuar les pastures del pla de Lliens, que cal fer un gir dràstic: tal com indiquen les marques de GR, agafem el camí que surt a la dreta i que s’enfila muntanya amunt resseguint el llit d’un torrent.
L’enganxem amb neu, però no ens impedeix tirar amunt amb continguda alegria xiroia.
Per cert, si en lloc de pujar per aquí continuéssim pel mateix camí, més ample i planer, ens acabaríem retrobant igualment més amunt perquè, en realitat, ara estem fent una drecera.
I com és aquesta drecera? Doncs és una via ràpida i costeruda que al cap de mig quilòmetre de remuntada ens deixa en un punt emblemàtic: el pla de les Bigues.
A punt per fer carena amb fermes estampes a banda i banda?
Comença el festival!
DEL PLA DE LES BIGUES AL PUIG DE LES AGUDES
A partir d’aquest punt ens endinsem en una altra dimensió: anem a buscar la carena i comencem un ascens suau i en línia recta, ara en sentit Sud-est, que inclou alguna muntanya russa.
Avancem sempre per pastures, de vegades voltades de bosc, de vegades amb muntanya pelada, i en alguns trams caminem resseguint una tanca de bestiar que ens marca la mateixa carena:
Les vistes són altament edificants: el Costabona i el Canigó darrere nostre, amb el Comanegra i el pic de les Bruixes més avall, també el Taga, el Pic de l’Infern, Gra de Fajol, Bastiments… i més al Sud, el Montseny o el Puigsacalm, per posar només alguns exemples.
Heus aquí algunes estampes d’aquesta passejada per carena de gairebé dos quilòmetres:
Aquest emocionant tram de panoràmiques passa per tres suaus cims de referència: el primer és un puig sense nom de 1.896 metres; el segon, que arriba al cap d’uns 800 metres de caminada, és el pla Rodó (1.921 m); i finalment, el tercer i últim cim, la nostra gran fita: el Puig de les Agudes (1.975 m).
LES AGUDES DEL RIPOLLÈS
El cim de les Agudes del Ripollès és de segona divisió pel que fa a alçada, i de tercera regional pel que fa a la seva elegància. No arriba als dos mil metres i és un puig escandalosament suau i sinuós, sense culminar en cap cresta heroica.
Fer cim consisteix en una protuberància que sobresurt de les mateixes pastures que al capdamunt hi té unes pedres disposades en forma de cercle junt amb un element que no falla mai: un punt geodèsic.
I això és tot!
Bé, no, això no és tot.
Ens descuidem un petit detall: el puig de les Agudes del Ripollès és de segona pel que fa a l’alçada, i de tercera pel que fa a elegància, però és de primera pel que fa a la situació. I això es tradueix en esplèndides panoràmiques :
Per cert, des d’aquí tenim clar que, mirant cap a l’Oest, a sota nostre, hi tenim Setcases enfonsat sota la vall. I ja intuïm que la baixada serà severa i desordenada…
Ai, l’intuïtiu equip del CAT de Setmana…
DEL CIM A LA CABANA DE SOCARRATS
La baixada per tornar al punt d’origen l’anem a buscar uns cent metres enrere, pel camí d’on veníem. De seguida tirem a l’esquerra i comencem a baixar per un ‘no camí’.
Sí, ho diem bé: un ‘no camí’.
Perquè ara farem un descens directe prat avall, a la brava, sense seguir cap camí.
Es tracta d’anar recte baixant entre pastures i clapes de pins, sempre en sentit Oest, fins a gairebé arribar a la cabana de Socarrats. Com que és una baixada free-style, l’orientat equip del CAT de Setmana aconsella estar pendent de l’itinerari de Wikiloc.
El descens és un plaer per a les pupil·les visuals, però també ens fa adonar d’un detall: si haguéssim fet la ruta a la inversa, aquest tram de pujada severa i monòtona hauria estat psicològicament infernal.
El free-style és llarg: gairebé un quilòmetre i mig de recorregut amb un desnivell d’uns 370 metres. L’objectiu és anar a buscar els primers traços del rec dels Coloms, que queda sobre la cabana i que ens apareix degudament glaçat.
Aquí un parell d’estampes de l’entorn del rec, amb un refugi minimalista inclòs:
A partir d’aquest punt, arribem a la frontera dels caducifolis: apareixen els bedolls i hem d’anar a trobar un camí (sí, un camí!) que s’endinsa bosc avall i serpenteja fins a la cabana de Socarrats.
Fidel a la tradició, la construcció gaudeix d’un ruïnós estat de revista:
ATENCIÓ: APUNT SUPERVIVENT
Que la natura està plena de capricis? Sí. Que un bedoll pot néixer on li roti? Sí. Que néixer entre dues pedres no implica morir en l’intent? Sí. Que néixer en una paret de pedra pot ser un repte? Sí. Que superar el repte, fer arrels i superar obstacles és possible? Sí.
Demostrat.
La prova, a la mateixa paret de Ponent de la cabana de Socarrats:
Feta la botànica observació, ara ja només ens queda fer el camí de la cabana en direcció cap a Setcases, uns 600 metres de baixada sota bosc per sender ample. De fet, estem trepitjant el camí de Socarrats, la Ruta 12 dels itineraris de Natura Local.
La baixada va resseguint el vessant obac i ja ens deixa entreveure el poble entre les branques:
I així anem fent, amb la satisfacció de la feina ben feta, fins que arribarem de nou a la bifurcació del principi, on comença i acaba la part circular de la ruta.
A partir d’aquí, només queda perpetrar els últims metres fins al punt de sortida i anar a fer un merescut tec en alguna de les set cases del poble. Això, al gust del consumidor.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, ho rematem amb uns insubornables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
22/06/2025 – Anònim
Bona resenya, felicitats per la pagina.
