Àmbit: 
Recorregut: 9,5 km 
Temps: 
Desnivell: 351 metres 
Ruta circular 
Data: 2022
També en bici: A mitges
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta sortida té una primera part molt refrescant, ideal per als estius cada cop més tòrrids que se’ns presenten, i ofereix una barreja d’estampes enclotades (quan pugem per la llera del torrent) i panoràmiques obertes (quan baixem per camins oberts).
Aquí un parell de mostres:
Dit això, your atention please: certament, aquest bonic CAT de Setmana podria qualificar-se de fàcil i pensat per a la majoria de públics, però ull: té un petit moment que demana enfilar-se per un pas equipat amb cadenes per superar un desnivell força vertical i estret.
És un tram curt i no pas complicat que trobem remuntant les parets de pedra del torrent, però cal tenir-ho en compte per a aquells intrèpids caminaires que no hi estan avesats.
Aquí una mostra gràfica del petit impàs:
Fet aquest apunt, val a dir que estem davant d’una ruta ideal per fer un diumenge al matí, amb una durada raonable, un desnivell fàcil, i l’opció de fer una bona parada al refugi del Serrat de les esposes (i també fer-hi ‘gasto’, of course).
Per cert, el punt de sortida està tirat: com que la ruta comença just a la boca Nord del túnel del Cadí, a l’àrea de servei, cal anar fins a… l’àrea de servei de la boca Nord del túnel del Cadí 
.
. En concret, als aparcaments que trobem a la part de Llevant, a la banda dels cotxes que pugen de Berga. Com sempre, un Google Maps és un bon ajut:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Un cop aparcats, hem d’agafar el camí d’inici, que el tenim allà mateix. De fet, en realitat hem de passar a l’altra banda de la C-16 per anar a buscar el torrent, però això ho farem reculant un tros, seguint una pista paral·lela a la carretera que trobem al costat del pàrquing.
L’anem seguint i al cap d’un quilòmetre ben bo ens trobem a l’alçada dels peatges de la boca Nord:
A partir d’aquest punt, travessem la carretera per un pas inferior que recull les aigües del torrent de la Fou, i un cop a l’altra banda, arribem al nostre primer objectiu: el torrent del Grau de l’Os.
Comença el festival!
PUJADA REFRESCANT
El primer tros de remuntada del torrent té zero charme. Bàsicament perquè és un tram urbanitzat enganxat a la carretera, consistent en una paret de ciment que mig envaeix la llera del riu.
Són uns 500 metres que encara fem per asfalt, pel costat de la C-16 (ara tenim la carretera damunt nostre) que ens obliga superar una tanca metàl·lica de color verd que encara no sabem ben bé quina utilitat té.
De seguida, però, deixem el ciment i ens endinsem entre les parets del torrent:
Remuntar el torrent és fàcil. Val la pena anar ben calçat, això sí, perquè evidentment ens passem bona part del trajecte caminant entre còdols i pedres de totes les formes, que combinem amb algun tram de terra i vegetació diversa.
Bona part de l’ascens el fem entre parets verticals que tenen un efecte balsàmic: la temperatura baixa uns quants graus de cop. Aquí unes estampes de l’ascens, inclòs el tram equipat:
ATENCIÓ: APUNT TÈRMIC
Bones notícies: si busqueu una ruta que a l’estiu estigui mínimament fresca, especialment en els infernals mesos de juliol i agost, aquesta remuntada entre parets és una opció preferent. El prestigiós equip del CAT de Setmana va constatar, només d’entrar sota els trams enclotats del torrent, com la temperatura ambiental queia un grapat de graus centígrads. Això, en un matí de juny de calorada important. El tram ‘fresc’ s’allarga prop de dos quilòmetres.
ATENCIÓ: APUNT TÈRMIC
Bones notícies: si busqueu una ruta que a l’estiu estigui mínimament fresca, especialment en els infernals mesos de juliol i agost, aquesta remuntada entre parets és una opció preferent. El prestigiós equip del CAT de Setmana va constatar, només d’entrar sota els trams enclotats del torrent, com la temperatura ambiental queia un grapat de graus centígrads. Això, en un matí de juny de calorada important. El tram ‘fresc’ s’allarga prop de dos quilòmetres.
Fets un parell de quilòmetres xino-xano, el torrent s’obre i s’acaben les parets verticals. Puja la temperatura, apareixen clarianes, veiem el sol, les muntanyes, herba verda, pi negre i… aigua! Pel torrent hi baixa aigua!
Feta la descoberta hídrica, continuem avançant. A poc a poc ens acostem al refugi, que queda a la nostra dreta.
Després d’uns bonics trams verds i pastorals, deixem el torrent i enfilem pel vessant dret seguint un corriol que puja ferm i fa un canvi de sentit. A mesura que guanyem alçada, les estampes guanyen nivell, com mostren les següents imatges:
Superat el desnivell, al capdamunt ens espera el refugi del Serrat de les Esposes, el punt més elevat d’aquest CAT de Setmana (1.510). Ens acull amb uns merescuts refrigeris i unes boniques estampes.
L’indret dona per a moltes activitats, incloses les visites a les avetoses que tenim ben a prop.
BAIXADA EDIFICANT
Fetes les cerveses i/o aigües de litines, emprenem el descens, que comença per la pista d’accés al refugi (s’hi arriba en cotxe còmodament). L’objectiu és tornar a la zona del peatge, però resseguint la vall per dalt, no pas pel torrent.
Les panoràmiques, amb la plana ceretana al fons, ens mostren el recte camí:
Al cap de mig quilòmetre de pista agafem un camí a mà dreta que baixa dret i ens porta a una altra pista (que de fet ens trobaríem més endavant, simplement fem drecera).
Aquesta nova pista continua avall i ens porta a unes pastures i a les runes d’unes antigues construccions de l’indret conegut com a Canals. Aquí el camí és més estret.
Veureu que les feixes i les runes ens queden a l’esquerra.
En aquest punt, l’intrèpid equip del CAT de Setmana va voler fer una petita i espinada incursió per les feixes fins als prats que queden just al damunt. La intrèpida sortida de ruta val la pena per les vistes, però al cap de no res tornem de nou al mateix camí.
Tot seguit, dues estampes de l’indret:
Retornats al recte camí, ara es tracta d’això: anar baixant i anar gaudint del paisatge. A les muntanyes de l’altra vall hi veiem, lluent, el refugi del Cortal d’en Vidal, per exemple.
Descendint xino-xano, ja no deixem aquest camí fins al final, quan fem unes últimes ziga-zagues per un tram més empedrat que ens deixa de nou al torrent. Connectem amb la part inicial de la sortida, el tram sense charme pel costat del ciment, a la boca del túnel.
A partir d’aquí, ja només queda refer el camí fins a l’àrea de servei (però sense pagar peatge).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns pràctics enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 968
Els vostres comentaris:
