El Vallès Occidental: de St. Pere de Reixac a les Maleses
Elegant CAT de Setmana per la serralada de Marina des de l’ermita romànica de Sant Pere de Reixac fins al poblat ibèric de les Maleses. Grans panoràmiques del litoral i l’interior
▶ Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 5,3 km 
⏳ Temps: 2-3 hores (amb visites)
📶 Desnivell: 320 metres  
🔄 Ruta circular en un 65%  
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: Sí  

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·jspdetera

·Víctor Gimeno

➔ Aquest sorprenent CAT de Setmana vallesà per la vessant interior de la Serra de Marina ens obsequia amb una bona dosis de patrimoni. Ens apareix a l’ermita d’origen romànic de Sant Pere de Reixac, i també al poblat iber del jaciment del Turó de les Maleses, al capdamunt de la muntanya.
I tot això no arriba sol: ve acompanyat de natura, d’una caminada més ombrívola del que es podria esperar, d’una pendent assumible però no menyspreable, però sobretot, sobretot, de fermes panoràmiques. 
Per exemple, al punt de sortida i arribada, a l’ermita de Sant Pere de Reixac (191m), gaudim de dignes estampes vallesanes:
La plana del Besos amb la C33, Montcada i Reixac i el Turó de Montcada
I al punt més àlgid, al jaciment del poblat ibèric del Turó de les Maleses (462m) gaudim d’una panoràmica ampliada que s’estén gairebé 360 graus: el Vallès Occidental, l’Oriental, el Montseny, l’àrea Metropolitana, el Maresme, el Corredor, la Mola, Montserrat… No hi falta de res!
El Vallès Occidental i Oriental des del turó de les Maleses
Si sou conductors habituals de la C-33 o la C-17, és possible que la imatge de Sant Pere us soni. Queda a l’altra banda del Besos, a mitja muntanya, a l’alçada de l’àrea de servei de Montcada:
Per arribar al punt de sortida, a l’ermita de Sant Pere de Reixac, n’hi ha prou en anar a buscar la popular carretera BV-5001, una via que surt de Santa Coloma de Gramenet i va resseguint la riba Esquerra del Besos, a l’altra banda de l’autopista C-33 i la C-17.
Si veniu dels petits nuclis rurals de Barcelona i rodalies, n’hi ha prou en creuar el Besos per Santa Coloma, tirar amunt per aquesta carretera, i a l’alçada de Montcada i Reixac ja veureu un bonic trencant a mà dreta que s’enfila fins a l’ermita. 
La pista d’accés té algun tram de terra amb algun bony, però no és de mal fer, i un cop a lloc hi descobrireu una petita zona per deixar-hi els carruatges, com mostra la imatge superior.
De totes maneres, com sempre, una imatge de Googlemaps ens situa ràpidament sobre el nostre objectiu, i sempre és més pràctica que 15 mil rotllos ‘pataters’: 

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Per cert, un cop aparcat el carruatge, i abans de començar la pujada, bé que val la pena visitar l’ermita no? Descobrireu que el racó de pau d’aquesta església, d’origen romànic i citada ja al S.XI, contrasta amb el bullici industrial dels municipis que té als seus peus, començant pel que li ha donat nom: Montcada i Reixac.

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DEL ROMÀNIC A L'IBÈRIC

Un cop aparcats i visitades les estampes i l’entorn, comença la caminada. Anem a buscar un dels cims de la serralada on ens trobem, o sigui que refem un petit tros de la pista d’accés i al cap de pocs metres agafem el primer trencant que ens trobem a mà esquerra. I com sempre, comencem amb un primer dubte:
Dreta o esquerra? 😼  
Marxem per l'esquerra, apareixerem per la dreta
En realitat tan li fot, perquè a partir d’aquí comença la part circular de la ruta. O dit d’una altra manera, si agafem l’opció de la dreta, després podem tornar per l’esquerra, o viceversa. Per tant, decidit: tirem pel camí de l’esquerra, pel sender local SL-C 149 que creua la serralada. Objectiu: anar a buscar la carena.
El primer tram és una pista ample i còmode, amb poca pendent, que es va enfilant resseguint la vall del Torrent de Reixac, que ens queda a l’esquerra. El camí està tallat a cotxes i amotos, però hi podrien circular perfectament. 
Ens sorprèn gratament que, malgrat estem a la serra de Marina, el camí és del tot ombrívol, amb roures, i elegants exemplars d’arboç que juntament amb altres espècies altes i frondoses ens protegeixen del sol. I això ens certifica també que estem en una vessant obaga.
Quan portem un quilòmetre ben bo per aquesta amable via, ens trobem, degudament indicat, un trencant a mà dreta. Tirem per aquí i ara sí, donem fe que el camí és més estret i la pendent, més contundent. De seguida gaudim unes primeres estampes que ens mostren com ens anem allunyant del punt d’inici:
Al cap d’una estona de pujada ombrívola, enllacem amb un altre camí que ens ve de la dreta, que el farem servir de baixada. Aquí s’acaba la part circular de la ruta, però evidentment encara no som a l’objectiu. 
Continuem amunt pel recte camí fins que, passats uns 300 metres arribem a la carena. I això ens dona una interessant i renovada perspectiva de la vida. Davant nostre, la vessant marítima i metropolitana de la muntanya:
El tram de carena és curtet, tot just uns 200 metres, i marca els límits comarcals entre el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Vallès Oriental. A la nostra dreta, just sota nostre, hi tenim l’antiga pedrera de Vallençana, unes  excavacions que durant anys ha fet l’empresa Piedras y Derivados S.A. Actualment l’espai es troba en procés de regeneració.   
Quan el camí comença a fer baixada, abandonem el sender local SL-C 149 i agafem un trencant a mà esquerra que s’enfila força dret. Ara el camí s’estreny i passa per algun tram erosionat que cal fer amb compte. Però no patiu eh? No és pas complicat.  
El tram de carena és curtet, tot just uns 200 metres, i marca els límits comarcals entre el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Vallès Oriental. A la nostra dreta, just sota nostre, hi tenim l’antiga pedrera de Vallençana, unes  excavacions que durant anys ha fet l’empresa Piedras y Derivados S.A. Actualment l’espai es troba en procés de regeneració.   
Quan el camí comença a fer baixada, abandonem el sender local SL-C 149 i agafem un trencant a mà esquerra que s’enfila força dret. Ara el camí s’estreny i passa per algun tram erosionat que cal fer amb compte. Però no patiu eh? No és pas complicat. 
Aquí teniu una mostra del camí (de pujada, mirant enrere):
Tirem per aquest darrer tram (degudament cobert d’arboç, per cert) fins que… Tatxan! Arribem al jaciment del poble iber del Turó de les Maleses: 

😺 ATENCIÓ: ALGUNS APUNTS IBÈRICS:

El jaciment del Turó de les Maleses data dels segles IV i III aC. i ocupa una superfície d’uns 3.300 metres quadrats. La trama urbanística està marcada per un carrer central que dividia les dues meitats del poblat: la vessant Est (la que dona a Sant Fost de Campsentelles) i la vessant Oest (la que dona a Montcada i Reixac, d’on venim).  
La tribu que hi va viure era la dels laietans que també trobem en altres jaciments de la mateixa serralada, com ara el de Puig Castellar, que també podeu trobar al CAT de Setmana per Sant Onofre i Sant Jeroni de la Murtra.  
Però a més del valor històric i patrimonial, aquest enclavament dominava visualment una àrea molt àmplia. Cara Nord, el Montseny i el Vallès Oriental. Cara Oest, el Vallès Occidental, amb la Mola, Montserrat i el Moianès al fons. Cara Sud, el Barcelonès i bona part de l’actual àrea Metropolitana. I a l’Est, bona part del Maresme interior, amb la connexió entre la serra de Marina i el Corredor.
Aquí en teniu uns exemples, bon profit!

DE L'IBÈRIC AL ROMÀNIC

Llegits els plafons, mesurades les pedres, contemplats els paisatges, i fets els ‘selfies’ immortalitzadors, toca retirada. La tornada la fem pel mateix camí per on hem vingut, refent la ruta sota alegres i ombrívols arboços, que encara hi són.
En aquest primer tram més elevat encara ens permetem fer algun ‘retratu’ a la vessant litoral de la serralada. Hi reconeixeu l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona? I les Xemeneies del Besos? I la Torre Mapfre?
Quan ja hem refet la carena i un primer tros des descens, arribem a la bifurcació on recuperem el tram circular. Per tant, en lloc de tirar a la dreta i baixar per on hem vingut, continuem recte per aquest nou sender que ens portarà també a bon port. És un camí ombrívol i perfectament marcat que va perdent alçada de forma ordenada. 
També discorre per la vessant obaga de la vall del Torrent de Reixac, però ho fa a més alçada. A mig descens, ens ofereix estampes com aquesta:
L’alegre baixada per aquest camí ens ocupa un quilòmetre i mig de descens, fins que al capdavall connectem amb la bifurcació del principi de tot. A partir d’aquí, ja només queda recórrer els últims metres victoriosos per la pista d’accés a l’esplanada de Sant Pere de Reixac, on ens espera el nostre cotxe.
I també algun altre carruatge…
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns bonics links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 2868

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!